-teràpic, -terapèutic 

Ciències de la vida i la salut

El DIEC i molts altres diccionaris recullen diversos adjectius formats amb el component -teràpic (com ara, hidroteràpic, metal·loteràpic, opoteràpic, etc.). Per entendre d’on ve aquest formant, cal anar fins a la remissió que relaciona el mot teràpia amb terapèutica. Aquesta relació ja la documentem en Plató (Polític, 282a), on veiem que el mot femení therapeia (teràpia) és equivalent al mot també femení therapeutiké (terapèutica).

Així, del substantiu terapèutica obtenim l’adjectiu terapèutic, i de teràpia hem fet teràpic, un adjectiu que no té entrada en els diccionaris, però que creiem que no té cap problema de formació (segueix el mateix model, per exemple, que el mot també d’origen grec acadèmia, del qual obtenim l’adjectiu acadèmic). En resum, tindríem teràpia = terapèutica i teràpic = terapèutic.

Ara com ara, la majoria de diccionaris només recullen els adjectius formats amb -teràpic, però en alguns casos ja trobem dobles formes amb -teràpic i -terapèutic. Habitualment, aquests adjectius estan formats a partir dels substantius referits en la mateixa definició i, per tant, l’opció de derivació no passa per l’etimologia de terapèutic. Així, diríem que malgrat que la construcció que recullen els diccionaris és la formada amb -teràpic, no es pot condemnar la que hem elaborat a partir de -terapèutic.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS