disminutiu 

Economia i empresa

La forma adjectiva correcta ha de ser diminutiu (i no pas disminutiu), ja que aquesta és la forma recollida pels diccionaris amb el significat general ‘que indica o expressa disminució’.

Aquest adjectiu procedeix d’un adjectiu llatí diminutivus, -a, -um amb el mateix significat. En canvi, el verb disminuir procedeix del verb llatí deminuĕre amb substitució del prefix llatí de- pel prefix equivalent dis-. Per aquesta raó, el verb disminuir i els seus derivats (disminució, disminuït, etc.) duen un prefix dis-, mentre que l’adjectiu diminutiu, que no és un derivat de disminuir sinó un cultisme llatí, conserva el prefix llatí di-. És la mateixa raó per la qual hem de dir diminut i no disminut.

Context

CLASSES DE FETS COMPTABLES

Els nou casos esmentats són susceptibles de trobar-se classificats, segons les variacions que es produeixen, en:
1.    El net patrimonial.
2.    Les estructures econòmica i financera.
Així, els fets comptables es poden classificar de la manera següent:
1.    Modificatius, si alteren la dimensió de la variable considerada (el net o les estructures). Al seu torn, es poden subclassificar en augmentatius o disminutius diminutius, segons el tipus de variació produïda.
2.    Permutatius, si no alteren la dimensió de la variable considerada (el net o les estructures).
3.    Mixtos, categoria que correspon als fets que, en part, són modificatius i, en part, permutatius.

Bibliografia

Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS