teoria de liaison 

Matemàtiques

La construcció teoria de liaison, sense cap article davant del mot liaison, fa pensar que es tracta d’un nom propi, i reforça aquesta idea el fet que es troben algunes ocurrències d’aquest terme amb el mot liaison amb majúscula inicial (teoria de Liaison). El cas, però, és que no es tracta pas d’això: liaison és un mot anglès (d’origen francès), que trobem definit a qualsevol diccionari general, com ara el Merriam Webster.

L’expressió anglesa liaison theory és un terme matemàtic, com ho és també el terme relacionat Gorenstein liaison, on, aquí sí, Gorenstein és un nom propi. En articles continguts dins el web de l’American Mathematical Society, es troba un article en què es presenta els termes anglesos liaison i linkage en tant que sinònims:

Definition 2.1. The equivalence relation generated by linking is called liaison or linkage. If two schemes can be connected by an even number of linkages, we say that they are evenly linked and the corresponding equivalence relation is called biliaison or even linkage.

Aquesta mateixa sinonímia es troba també en articles de la European Mathematical Society:

Liaison (or linkage) is an equivalence relation among subschemes of given dimension in a projective space Pn over an algebraically closed field. Two subschemes are directly CI-linked if their union is a complete intersection, and directly  linked if their union is arithmetically Gorenstein.
 
Hi ha alguns casos, però, en què sembla que linkage i liaison no són del tot intercanviables. N’és un exemple el fragment següent, d’un article de Marta Casanellas: 

If instead the linking schemes Y and Yi are assumed to be arithmetically Gorenstein schemes in Pn, we speak analogously of Gorenstein linkage (G-linkage), G-liaison, and even G-liaison. (Note that any CI-liaison is also a G-liaison, because complete intersection schemes are arithmetically Gorenstein.)

Per tant, caldria aclarir quina és la diferència entre linkage i liaison (si n’hi ha) per poder fer una possible traducció al català, que podria ser lligam, com sembla que apunta aquest article de la Societat Catalana de Matemàtiques:

L’objectiu de la teoria de liaison és estudiar esquemes algebraics «lligant-los» a altres esquemes més senzills. Diem que dos esquemes estan G-lligats (resp. CI-lligats) si la seva unió és un esquema aritmèticament Gorenstein  (resp. intersecció completa). La teoria de G-liaison (resp. CI-liaison) és l’estudi de les classes d’equivalència generades per aquests lligams. La CI-liaison va ser plenament desenvolupada en les últimes dècades del segle xx  però només s’han pogut classificar completament les classes de CI-liaison d’esquemes de codimensió 2 en espais projectius. Ens els darrers anys s’ha demostrat que la teoria de G-liaison pot ser una bona generalització de la teoria de liaison en codimensió arbitrària.

En aquest fragment, però, es manté la tendència a no posar cap article davant del manlleu liaison, probablement per calc sintàctic de l’anglès. Si mirem què fan altres llengües, trobem que la tendència és a mantenir el manlleu liaison, però a posar-hi article al davant:

Per al francès: liaison de Gorenstein, liaison de type Gorenstein, théorie de la liaison

Per a l’italià: teoria della liaison

Per al castellà: teoría de la liaison

En resum, sembla que s’hauria de poder trobar un equivalent català al terme matemàtic anglès liaison, que podria ser lligam o potser enllaç. Però això hauria de ser acceptat pels especialistes en la matèria. Si, per falta d’un proposta clara per al català, es decideix mantenir provisionalment la forma anglesa liaison, cal en qualsevol cas posar-hi al davant l’article quan correspongui sintàcticament. El problema aquí és si l’article ha de ser masculí o femení. Si tenim en compte que el terme és pres de l’anglès, que no té gènere gramatical, el més lògic seria usar l’article masculí, en tant que gènere gramatical no marcat. Però, intuïtivament, es tendeix a usar la forma femenina de l’article, probablement perquè preval l’origen francès del mot, on és un substantiu femení. Per aquesta raó, tots els exemples que hem trobat amb article davant de liaison usen la forma femenina de l’article.

Context
Teoria de de la liaison.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS