ortèsic o ortètic 

Ciències de la vida i la salut

El mot català ortesi (instrument, aparell, fèrula, tutor, etc., d’aplicació en ortopèdia) està creat a partir de dos formants grecs força productius: orthos (‘correcte’, ‘recte’, ‘dret’) + tithemi (‘posar’, ‘establir’). Cal tenir en compte que a partir del tema d’aquest verb, -the-, ha sorgit el substantiu thesis, d’on acaba sortint la nostra tesi. Aquest mot el trobem en molts compostos cultes: antithesis, ‘antítesi’, hypothesis, ‘hipòtesi’, synthesis, ‘síntesi’, etc.

Per analogia amb aquests mots grecs, s’ha creat ortesi, que podem explicar seguint el passos següents:

  1. orthos + thesis (adjectiu + substantiu)
  2. orth- + thesis (supressió de la desinència -os del primer formant; i reducció de les dues thetes en contacte a una de sola) => orthesis
  3. ortesi (per les regles d’adaptació al català dels mots grecollatins, la theta es redueix a -t- i se suprimeix la -s final)

La formació d’adjectius a partir dels substantius anteriors es fa sempre amb -thetikós: antithetikós, ‘antitètic’, hypothetikós, ‘hipotètic’, synthetikós, ‘sintètic’, etc., substantius i adjectius que es poden trobar a qualsevol diccionari grec. Després, amb la resta de termes que es van creant, l’analogia hi té un paper importantíssim: fem ortètic i protètic per analogia amb hipotètic.

Context

Tractaments ortèsics ortètics i ortopèdics en podologia.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS