organolèptia? 

Ciències de la vida i la salut

L’adjectiu organolèptic, tal com recull el GDLC, és un compost dels formants organo- i -lèptic. La forma sufixada lèptic- prové del grec -lēptikós, sufix del verb lambánō, que significa ’prendre, adquirir’. Els adjectius formats amb aquesta forma sufixada fan el derivat nominal corresponent amb la forma -lepsi o -lèpsia, com podem veure en les entrades del DIEC següents:

epilèptic > epilèpsia

catalèptic > catalèpsia

analèptic > analèpsia 

antilèptic > antilepsi

metalèptic > metalepsi

prolèptic > prolepsi

sil·lèptic > sil·lepsi

Tot i que l’etimologia és la mateixa (totes aquestes formes en grec i en llatí acaben en -lepsis), n’hi ha que s’han fet acabar en -a (especialment les que fan referència a malalties o a l’estat d’un organisme, com són les tres primeres), mentre que s’han mantingut sense -a les que fan referència a figures retòriques (metalepsi, prolepsi i sil·lepsi). El mot antilepsi fa referència a un tipus de tractament de les malalties. 

El derivat nominal de l’adjectiu organolèptic no pot ser, doncs, organolèptia, sinó que ha de ser organolepsi o organolèpsia. No tenim elements per preferir una forma o l’altra.

Context

Additius, aromes i organolèptia organolèpsia/organolepsi.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS