exercent 

Lingüística

La forma exercent és el participi de present del verb exercir. No està recollit en cap obra lexicogràfica catalana consultada, però tenim documentada la forma llatina exercens (veg. Gaffiot). El significat d’aquest participi de present és directament derivable del significat del verb: ‘que exerceix’. A més, trobem la forma exercent usada en força documents en línia, alguns dels quals procedeixen de fonts prou fiables per poder ser usats com a referents en l’ús que es fa d’exercent. En són un exemple els documents següents:

DOGC: RESOLUCIÓ JUS/108/2009 <http://www.gencat.cat/diari/5310/09013144.htm>

«El Col·legi l’integraran els aparelladors, aparelladores, arquitectes tècnics, arquitectes tècniques, enginyers d’edificació i enginyeres d’edificació que disposin del títol acadèmic oficial corresponent i compleixin els requisits que estableixen les lleis, aquests Estatuts, i que s’hi incorporin com a col·legiats, col·legiades, exercents o no exercents, amb la plenitud de drets i deures, en les condicions que s’assenyalen en els articles d’aquests Estatuts.»

DOGC: RESOLUCIÓ JUS/2394/2004 <http://www.gencat.cat/diari/4218/04246063.htm>

«La incorporació al Col·legi d’advocats es pot fer en la qualitat d’exercent o de no exercent: »

D’altra banda els diccionaris recullen la forma exercitant, que segons el DIEC és un derivat del verb exercitar tant formalment com semànticament:

exercitant
1 adj. [LC] Que exercita.
2 m. i f. [RE] Persona que fa exercicis espirituals.

Però segons el GDLC també significa ‘que exerceix’:

exercitant
[de exercitar]
adj i m i f 1 1 Que exercita.
2 esp CATOL Dit de la persona que fa exercicis espirituals.
2 Que exerceix.

Sembla que cal interpretar que exercitant, almenys segons el GDLC, és un sinònim d’exercent en el sentit recollit per l’accepció segona. Malgrat tot, els usos trobats a Internet d’exercitant com a participi de present (que té l’inconvenient de confondre’s formalment amb el participi de passat), són menys que els d’exercent. Algun dels casos trobats són:

DOGC: RESOLUCIÓ IUE/3830/2008 <http://www.gencat.cat/diari/5284/08310120.htm>

«La documentació sol·licitada als apartats a) i b) la pot substituir un informe d’un auditor de comptes inscrit com a exercitant en el Registre oficial d’auditors de comptes depenent de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. L’abast d’aquest informe es concretarà a la resolució de concessió i estarà subjecte a les normes d’actuació i de supervisió que, si s’escau, proposin la Intervenció General de la Generalitat o la Sindicatura de Comptes. Les despeses de realització d’aquest informe es podran considerar finançables, i la data de la seva factura justificativa pot ser posterior al termini que estableix l’apartat b).»

DOGC: RESOLUCIÓ IUE/1544/2007 <http://www.gencat.cat/diari/4892/07117016.htm>

«La documentació sol·licitada en els apartats a) i b) podrà ser substituïda per un informe d’un auditor de comptes inscrit com a exercitant en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes depenent de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes. L’abast d’aquest informe es concretarà a la resolució d’atorgament de l’ajut, sobre la base del que estableix l’article 74 del Real decret 887/2006, pel qual s’aprova el reglament de la Llei de subvencions, i estarà subjecte a les normes d’actuació i de supervisió que, si s’escau, proposin la Intervenció General de la Generalitat o la Sindicatura de Comptes. El cost d’aquest informe es considera subvencionable dins d’aquests ajuts.»

Per tant, es pot concloure que, malgrat que la forma de participi de present exercent no està recollida als diccionaris, cal considerar-la corrrecta, ja que es pot considerar heretada del participi de present llatí exercens -ntis. El GDLC recull la forma exercitant en el mateix sentit que exercent, però els usos detectats a Internet són més abundants per a la forma exercent que per a la forma sinònims exercitant.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Gaffiot, F. Dictionnaire latin-français. París: Hachette, cop.1934.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS