fusogènic, fusiogènic o fusiogen 

Ciències de la vida i la salut

En anglès trobem un substantiu fusogen amb el significat següent:

fusogen A substance that induces membrane fusion.
I un derivat adjectiu fusogenic que apareix en termes com ara:

fusogenic vesicle A liposome (artificially-created vesicle) whose outer wall contains molecules (such as the F protein) that cause cell fusion, especially fusion between somatic cells (any cell that is not a gamete).

Quant a la formació, fusogen és un compost de fuso- (probablement del participi llatí fusus ‘fos’ del verb fundere ‘fondre’) + o (vocal d’enllaç habitual en la formació culta) + -gen (del grec génos ‘naixement, raça’, que significa ‘que genera’, ‘que produeix’). Per tant, fusogen literalment es pot interpretar com allò que produeix fusió, cosa que coincideix amb el significat específic que s’ha esmentat més amunt. En català, la forma pot ser la mateixa (fusogen), tot i que no l’hem documentada. Per al castellà, sí que s’han trobat força ocurrències de la forma fusógeno (i altres variants flexives: fusógena, fusógenos, fusógenas) com a substantiu:

[...] El fusógeno originalmente usado en el trabajo [...]
[...] Las células pueden unirse (v. fusógeno químico) y fundirse, pero sus núcleos suelen permanecer separados. [...]
[...] Productos virales con capacidad para interaccionar con membranas y perturbar su integridad: fusógenos y porinas. [...]

o com a adjectiu:

[...] péptidos fusógenos [...]
[...] La fusión de protoplastos, mediada por varios agentes fusógenos como el PEG, [...]
[...] alteraciones en el crecimiento de tumores experimentales y efectos de esta sustancia en la capacidad fusógena de las membranas [...]
[...] La electrofusión no requiere sustancias fusógenas [...]

Tant en català com en castellà, hi ha força ocurrències de l’adjectiu fusogènic en qualsevol de les seves formes flexives en contextos similars als que s’han donat per a l’adjectiu fusogen:

[...] electrofusió, ja sigui mitjançant algun agent fusogènic (virus Sendai)[...]
[...] Segons les nostres dades, per ser fusogènic, el pèptid adopta un estructura que tècnicament es coneix amb el nom de [...]
[...] L’ambient acídic (pH 5-6) dels endosomes que l’han endocitat per micropinocitosi fa que s’activi una proteïna fusogènica [...]
[...] Obtenció de vectors oncolítics i fusogènics [...]
[...] de la coberta viral,  Proteïnes fusogèniques i mort cel·lular. [...]
[...] Les proteïnes fusogèniques fan que es puguin fusionar les membranes. [...]

Cal tenir en compte que, en anglès, les formes adjectives tendeixen a prendre la forma fusogenic independentment del significat, però en català o en castellà la forma adjectiva serà fusogen o fusogènic segons el significat que tingui en cada cas. Així, si vol dir ’que genera fusió’ cal usar fusogen, i si vol dir que ‘que s’ha generat per fusió’, cal usar fusogènic. En tots els casos anteriors, caldria usar fusogen, i no pas fusogènic. No hem sabut trobar exemples reals en què la forma fusogènic sigui la correcta.

Pel que fa a la primera part del compost, la forma prefixada fuso-, cal dir que potser hauria estat més transparent semànticament la forma fusio-, que es relaciona més ràpidament amb fusió, que no pas fuso-, que es confon formalment amb la forma prefixada de fus (fusi- o fuso-, segons el cas), fusiforme o fusospiroquetosi (infecció produïda per la simbiosi patògena de bacils fusiformes i espiroquetes). Probablement, el fet que aquesta forma prefixada s’hagi creat en anglès, explica la preferència per fuso- en front de fusio-, ja que la s en contacte amb una i + vocal es palatalitza, i això pot dificultar la pronúncia d’un mot que ja conté una altra palatal en la síl·laba següent i una semivocal en l’anterior.

Cal tenir en compte, però, que no sembla que el llatí formés compostos a partir de deverbals com fusió, sinó que hauria utilitzat el verb del qual procedeix en alguna de les seves formes flexives. És justament en el llenguatge científic que s’han creat molts compostos a partir de deverbals que s’han truncat de maneres diferents. Vegem-ne alguns exemples extrets del GDLC i comparem-los (quan hi ha una forma paral·lela) amb l’etimologia que en dóna el Merriam Webster:

Com que no hi ha cap regla general deduïble que faci decantar-se preferiblement per una solució determinada, cal entendre que la forma prefixada fuso- < part. fusus, -a, um, és tan acceptable com ho hauria estat un hipotètic fusio- < fusió.

Bibliografia

Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS