tant d'entusiasme o tant entusiasme 

Gramàtica

El mot tant és un quantitatiu, com ho són també els mots massa, gens, força o prou, entre d’altres. La seva funció és quantificar, però d’una manera imprecisa (no ens indiquen cap nombre ni quantitat exactes). 

Alguns quantitatius porten obligatòriament la preposició de: no tenia gens de por. D’altres, no en porten mai: tenia massa por. Finalment, hi ha un grup més nombrós de quantitatius, entre els quals hi ha tant, que poden anar sols o bé seguits de la preposició (en aquest cas es parla de construccions pseudopartitives). 

La tendència en gairebé tots els parlars és fer servir la construcció sense preposició (hi va posar tant entusiasme), però la construcció amb de és igualment correcta (hi va posar tant d’entusiasme).

En la diferenciació entre l’una i l’altra hi intervenen diferents factors, sobretot dialectals (en mallorquí, per exemple, la construcció amb preposició és molt més habitual que en la resta de parlars) i de registre (sembla que la construcció sense preposició és més col·loquial i, en canvi, amb preposició és més formal). A més, quan tant quantifica un nom femení i, per tant, ha de flexionar a tanta, la tendència de no fer servir la preposició encara és més marcada (ho va fer amb tanta alegria i no pas ho va fer amb tanta d’alegria).

Les dues formes proposades, doncs, són correctes. Ho documenta l’ús que es fa d’aquestes expressions en els exemples dels diccionaris (vegeu, per exemple, l’entrada tant al GDLC).

Bibliografia

Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS