estar en recíproca 

Gramàtica

El DCVB recull l’expressió estar a la recíproca dins l’entrada de l’adjectiu recíproc:

RECÍPROC, -ÍPROCA adj.
Fet per dos l’un a l’altre, donat i rebut ensems per cadascun de dos; cast. recíproco. Nostre amor és recíproch: Mutuo amamus inter nos, Lacavalleria Gazoph. Aquestes coses tenen una dependència recíproca, Lacavalleria Gazoph. Llur enemistat recíproca és un espectacle ben divertit, Carner Cofat 167. Verb recíproc: verb que expresa una acció recíproca. Estar a la recíproca: estar disposat a correspondre equitativament a allò que un altre ha fet al subjecte. Arrencà el carro, mercès a l’ajuda dels de l’ofici, a la recíproca sempre en aquestos casos, Pons Auca 263.

    Per al castellà, el DRAE també recull aquesta expressió amb la forma estar a la recíproca:

 recíproco, ca.

 1. adj. Igual en la correspondencia de uno a otro.

 2. m. Gram. verbo recíproco.

 a la recíproca.

 1. loc. adj. coloq. Dispuesto a corresponder del mismo modo a un determinado comportamiento ajeno. Estoy a la recíproca. U. t. c. loc. adv.

 

Altres diccionaris no contenen l’expressió cercada, ni cap variant. Si fem la cerca per Internet, trobem força textos en català o en castellà que contenen aquesta expressió (amb el verb estar o sense). Vegem-ne alguns exemples:

 

«a) Se recomienda mucha paciencia para ir corrigiéndolo poco a poco,
»b) Una gran dosis de cariño incondicional. Nunca estar a la recíproca (si tú gritas o insultas, yo grito más)» 
 
«El líder del PPdeG expresó, a preguntas de los periodistas, su disposición a aceptar la fórmula impuesta por la ajustada mayoría en el consejo del ente de las dos fuerzas coaligadas en el bipartito, pero hilvanó a esa aceptación el emplazamiento a Touriño y a Quintana de que, a la recíproca, acepten el formato de tres debates a dos bandas que propugnan los populares.»
 
«En tota campanya electoral les organitzacions, institucions, entitats, associacions, grups, etc, ... que tenen quelcom a dir a les candidatures que es presenten, o que volen saber que diuen, els envien memoràndums pel seu coneixement o per contestar, organitzen trobades en forma de xerrades, esmorzars, dinars i altres actes variats segons els sembla més convenient. També a la recíproca, les candidatures van a buscar a aquells que poden ser destinataris concrets de les seves propostes en actes de format semblant més enllà de dirigir-se indiscriminadament a la ciutadania en els típics actes més o menys massius.»
 
 «... realizando una política artificiosa y a veces desleal que España devolvía a la recíproca
 
No es troba, en canvi, cap cas de estar en recíproca, excepte els textos relacionats amb la Fundació Pizarroso, en aquesta construcció en què recíproca fa funció de nom i no està, per tant, modificant cap substantiu posterior o anterior. Òbviament, sí que és possible trobar la construcció en recíproca quan es tracta d’un modificador, és a dir, quan està en posició lliure. Vegem-ne uns exemples que permetin veure la diferència amb l’expressió estar a la recíproca:

«Relaciones hispano-marroquíes basadas en recíproca confianza.»

«La entidad puede, en recíproca correspondencia, exigir de cualquiera de los titulares o de ambos conjuntamente, el saldo deudor que presente la cuenta.»

«Junto a este compromiso de colaboración, han apostado por que la vía de comunicación iniciada con el departamento de Educación se pueda convertir tanto en permanente como en recíproca.»

Per tant, l’expressió en què recíproca és una forma substantivada, va sempre acompanyada de l’article definit i la preposició a al davant (a la recíproca), si bé pot variar el verb que l’acompanya. És una expressió similar a altres que també contenen un adjectiu substantivat en forma femenina, com en els exemples següents, extrets del DIEC:  

a la baixa loc. adv. Cap avall, per sota. Calcular a la baixa. Negociar a la baixa.

a la callada loc. adv. Calladament

a la defensiva loc. adv. En actitud de defensa. Estar a la defensiva. Posar-se a la defensiva. Mostrar-se a la defensiva. 

a la desesperada loc. adv. Posant-hi tot l’esforç, la rapidesa, els mitjans, etc., de què hom és capaç.

a la impensada loc. adv. D’una manera imprevista.

a la llarga loc. adv. A la fi, passat molt de temps. 

a la moderna loc. adv. Segons ús o costum modern.

a la nostrada loc. adv. A la manera nostra.

a la regalada loc. adv. Amb tota comoditat, a tot plaer. Viure a la regalada. Menjar, beure, a la regalada. Cantar a la regalada. 

a la serena loc. adv. A camp ras, sense cobert, durant la nit. Dormir a la serena. 

a la valenta loc. adv. Amb gran punya. Ell s’ho va prendre a la valenta. 

Context

Sol·licitud de beca «Estar en a la recíproca» de la Fundació privada P. i P. Pizarroso.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>.

DVCB: Alcover , Antoni M.; Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallora: Editorial Moll, 1930-1963. 10 v. <http://dcvb.iecat.net/>

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS