cinesiografia o cinesigrafia 

Ciències de la vida i la salut

Les regles generals de formació de compostos amb elements cultes preveuen que la forma prefixada grega o llatina —llevat del cas que formi part d’una llista breu de formes prefixades invariables— s’uneixi amb la forma sufixada mitjançant la vocal d’enllaç o (i a vegades i) si la forma sufixada no comença per vocal. En aquest cas tenim una forma prefixada cinesi- i una forma sufixada -grafia, que haurien de produir un compost a la manera culta cinesiografia, tal com fan radiografia, cardiografia, etc. Als diccionaris, però, trobem alguns exemples amb la mateixa forma sufixada que contravénen aparentment aquesta regla:

braquigrafia (branca de la paleografia dedicada a l’estudi i la interpretació de les abreviatures), que està format per la forma prefixada braqui- < del grec brakhýs, ‘curt’. Ex.: braquicèfal, braquidàctil. Probablement s’escriu sense vocal d’enllaç o per diferenciar-la de la forma prefixada braqui(o)- < del llatí brachium, ‘braç’. Ex.: braquiocefàlic, braquiàlgia.

cal·ligrafia: mot format en grec.

estratigrafia (ciència que estudia les roques estratificades), que està format per la forma prefixada estrati- o estrato- < del llatí stratum, que significa ‘estrat’. La vocal final del formant estrati- és una vocal d’enllaç, tot i que, en aquest cas li correspondria la vocal d’enllaç o (com a estratosfera), atès que el segon formant és grec i no pas llatí.

epigrafia (ciència auxiliar de la història que estudia les inscripcions sobre pedra o altres suports perdurables (metalls, os, terra cuita, etc.), formada per la forma prefixada epi- < del grec epí, que significa ‘sobre’. Ex: epicardi, epicarpi, epicerebral, i que és un prefix grec invariable.

serigrafia (tècnica d’impressió i d’estampació tèxtil en què cada tinta o pasta de color passa, per acció d’un rascle, a través d’un teixit especial tensat en un marc rígid, impermeable al negatiu del dibuix que es vol imprimir o estampar), formada per la forma prefixada seri- (serici-) < del llatí sericum, ‘seda’. Ex.: sericigen, sericultor. En aquest cas, la forma abreujada seri- és invariable, i la vocal final i de la forma plena serici- és vocal d’enllaç.

 La resta de mots el segon formant dels quals és -grafia presenten la vocal d’enllaç -o:

aerografia
agrafia
amniografia
ampelografia
anemografia
antropogeografia
astrografia
autobiografia
autografia
autoradiografia
bibliografia
biobibliografia
biogeografia
biografia
biostratigrafia
braquigrafia
cacografia
calcografia
cal·ligrafia
cardiografia
cartografia
centrografia
cinematografia
cistografia
colangiografia
coreografia
corografia
cosmografia
criptografia
crisografia
cristal·lografia
cromatografia
cromolitografia
cromotipografia
cronografia
cronostratigrafia
dactilografia
demografia
diagrafia
diplografia
discografia
dittografia
doxografia
driografia
ecografia
electroencefalografia
electrografia
epigrafia
escenografia
esciografia
espectrografia
espectroheliografia
esteganografia
estenodactilografia
estenografia
estereografia
estilografia
estratigrafia
estratografia
etnografia
filmografia
fisiografia
fitogeografia
fitografia
fitotopografia
flexografia
fonografia
fotografia
fotolitografia
fotometal·lografia
fototelegrafia
galvanografia
gammagrafia
geografia
geohidrografia
glifografia
gliptografia
grafia
-grafia
hagiografia
haplografia
heliografia
hemerografia
hidrografia
himnografia
hipsografia
histografia
historiografia
holografia
homografia
horografia
icnografia
iconografia
ideografia
isografia
lexicografia
litografia
litostratigrafia
macrografia
magnetostratigrafia
mamografia
mecanografia
metal·lografia
meteorografia
microfotografia
micrografia
miografia
mitografia
monografia
museografia
musicografia
oceanografia
oleografia
organografia
orictografia
orografia
orohidrografia
ortografia
ortotipografia
osteografia
palatografia
paleobiogeografia
paleogeografia
paleografia
paleontografia
panicografia
pantografia
petrografia
pictografia
pielografia
planografia
pneumatografia
polarografia
poligrafia
pornografia
prosopografia
quirografia
radiografia
radiometal·lografia
radiotelegrafia
reprografia
roentgengrafia
röntgengrafia
serigrafia
sifilografia
sigil·lografia
sismografia
sismostratigrafia
tampografia
taquigrafia
taquimecanografia
telecinematografia
telefotografia
telegrafia
termografia
tipografia
tipolitografia
tomografia
topografia
urografia
xerografia
xilografia
zincografia
zoogeografia
zoografia

Pel que fa al formant cinesi- o cinesio-, del grec kínēsis, -eōs, que significa ‘moviment’, en els diccionaris trobem els compostos cinesiologia, cinesiòmetre i cinesioneurosi, amb vocal d’enllaç o, i les formes sense vocal d’enllaç cinesiteràpia —on s’esperaria trobar cinesioteràpia—, i cinesiàlgia, on la vocal d’enllaç és innecessària perquè el segon element comença per vocal. És possible que la coincidència de la vocal final del primer formant amb la vocal d’enllaç i que presenten altres compostos a la manera culta, sigui la causa d’aquesta vacil·lació entre formes amb vocal d’enllaç i formes sense vocal d’enllaç.

El compost cinesigrafia o cinesiografia no es troba documentat en cap obra lexicogràfica consultada, però a Internet en trobem força ocurrències tant per al català com per a altres llengües:

cinesiografia: 3 ocurrències

cinesigrafia: 0 oc.

cinesiografía: 5 oc.

cinesigrafia: 0 oc.

kinesiography: 715 oc. 

kinesigraphy: 28 oc.

Els resutats en aquest cas són clarament favorables a la forma que presenta vocal d’enllaç o. Per tant, és preferibe la forma cinesiografia.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS