palacial 

Altres

L’adjectiu palacial es troba documentat en diccionaris en castellà, com el DRAE, on trobem l’entrada següent:

palacial.

1. adj. Perteneciente o relativo al palacio.

En anglès també es troba documentada la forma palatial, com en l’entrada següent del Webster:

pa·la·tial
Function: adjective
Etymology: Latin palatium palace
Date:1733

1 : of, relating to, or being a palace 2 : suitable to a palace : magnificent

En català, no seria incorrecte crear un adjectiu palacial a partir del llatí palatium i el sufix adjectival -al, a més de l’assibilació de la te del grup llatí -TY- (veg. la fitxa 1217 per a més informació sobre aquest fenomen). No obstant això, cal tenir present que l’adjectiu palatí, que trobem al DIEC, té un significat molt proper, per no dir igual, al que es vol atribuir a palacial:

palatí -ina

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al palau d’un sobirà. Guàrdia palatina.
2 adj. [LC] Revestit d¿un ofici en el palau d’un sobirà. Comte palatí.
3 m. [LC] [PR] A l’antiga Roma, el qui exercia alguna funció al palau.

Per tant, i sempre que els especialistes no ho considerin confusionari, seria preferible usar l’adjectiu palatí, més que no pas crear un adjectiu nou amb el mateix significat o amb un significat directament derivable de palatí.

Context

La formació de la primera societat palacial palatina: Creta.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

WEBSTER: Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS