torrat o torratge 

Química

Les formes de participi, com torrat (del verb torrar), en català funcionen normalment com a adjectius (ametlles torrades) o com a substantius que designen l’efecte o resultat d’un procés (ha quedat un torrat molt negre). Per designar una acció o procés cal usar altres derivats del verb, com ara els acabats en -ment (reveniment) o -atge (niquelatge). Molts d’aquests casos, en castellà, s’expressen amb la forma de participi (revenido, niquelado, etc.), cosa que explica que en català hi hagi certa tendència a usar incorrectament el participi en els mateixos sentits que en castellà.

Convindria, doncs, evitar l’ús de torrat per expressar un procés. Als diccionaris consultats no apareix entrada la forma torratge, però es pot considerar una forma derivada ben formada, ja que els acabats en -atge tendeixen a expressar processos o tècniques (rentatge, formatatge, couratge, etc.). Únicament s’ha trobat la forma torratge dins la definició que es dóna a l’Enciclopèdia de ferromolibdè, on es diu:

Aliatge de ferro i molibdè (58 a 75% de Mo) emprat en la fabricació d’acers d’alt tremp, acer inoxidable i acers refractaris i també en certs acers de tall ràpid. Hom l’obté per aluminotèrmia o silicotèrmia de l’òxid de molibdè produït per torratge del sulfur de molibdè.

Independentment de la bondat lingüística de la forma torratge, cal tenir present que a la mateixa Enciclopèdia hi ha l’entrada torrefacció amb la informació següent:

Operació que consisteix a sotmetre a l’acció directa del foc i en contacte amb l’aire determinades substàncies, per tal de dessecar-les, de destruir-ne algun principi perjudicial, d’oxidar-les, etc. Des del punt de vista químic, hom pot dir que la torrefacció és una calcinació que comporta l’oxidació del material tractat.
 
A més, la forma torrefacció apareix dins de moltes altres entrades del camp de la química i la metal·lúrgia, com ara: blanc de plom sublimat, metal·lúrgia, cobalt, argent, zinc, coure, níquel, bismut, i moltes entrades més. Per tant, segons el context, pot ser que la forma hagi de ser torrefacció i no pas torratge. És possible que la forma torratge que apareix a l’entrada ferromolibdè de l’Enciclopèdia sigui una forma conceptualment errònia, encara que estigui lingüísticament ben construïda.
 

Bibliografia

l’Enciclopèdia. <http://www.enciclopedia.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS