aparatologia 

Ciències de la vida i la salut

El mot compost aparatologia està format per la forma prefixada aparato-, provinent del llatí apparatus, substantiu derivat d’un participi i que significa aparell, i la forma sufixada -logia, del grec logos, ‘paraula’, ‘teoria’, ‘tractat’. Esperaríem, doncs, que l’aparatologia fos l’estudi dels aparells, per exemple, però no pas els aparells mateixos, com es dedueix del context d’aquesta consulta i de molts altres usos documentats.

És cert, no obstant això, que els noms d’algunes ciències, com ara terminologia (‘estudi dels termes’), han acabat designant per extensió la cosa estudiada: ‘conjunt de termes d’una desciplina’ (la terminologia de la botànica). El fet, però, és que no s’ha trobat, ni en català ni en cap altra llengua, un ús d’aparatologia que faci referència a l’estudi dels aparells.

Des del del TERMCAT es recomana evitar aquesta forma, com es pot veure en el Consultori Terminològic:

«Pel que fa als manlleus del castellà, també en són molts i de vegades s’usen per desconeixement general del català. Així, per exemple, de l’aparatología n’hem de dir aparells i no pas aparatologia...»

També en el Cercaterm trobem una entrada d’odontologia en què el terme castellà aparatología removible es fa correspondre al català aparell amovible.

No obstant això, aquest mot presenta la mateixa problemàtica en castellà que en català, però sembla que els diccionaris castellans tendeixen a acceptar-la. El mot aparatología està recollit, per exemple, en el Diccionario de términos médicos de la Real Academia Nacional de Medicina (d’accés per subscripció), dins del terme aparatología ortodóncica i aparatología fija, sinònims tots dos de corrector dental i aparato de ortodoncia.  

Darrerament han sorgit altres mots de formació semblant que no responen al patró clàssic, com ara rumorologia. També en aquest cas, el mot no està recollit en cap diccionari català, però el trobem en la darrera edició del DRAE per al castellà (definit com a ‘empleo o difusión de rumores’).

En el cas d’aparatologia, però, hi pot haver altres factors que n’hagin propiciat l’ús en certs contextos relacionats amb els centres de bellesa, on se sol usar molt l’expressió aparatologia estètica, més que no pas aparells d’estètica. En aquest cas és possible que es vulguin evitar les connotacions (potser més ortopèdiques) del mot aparell

Així, doncs, cal valorar en cada cas què és el més convenient. En un context més terminològic, com el cas de l’ortodòncia, es preferible evitar aparatologia i usar aparell, que és el terme més usat i reconegut. En altres contextos, en canvi, és poden tenir en copte altres factors a l’hora de considerar si és preferible una forma o l’altra. Cal tenir en compte que el fet que un mot no estigui recollit en el diccionari, no vol dir necessàriament que sigui incorrecte. Si es tracta d’un neologisme, com és el cas, els diccionaris només el recolliran quan en tinguin un ús consolidat i justificat. 

Context

Dominar les tècniques de l’aparatologia amovible o fixa. dels aparells amovibles o fixos.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS