a títol propi 

Gramàtica

Les obres lexicogràfiques catalanes no recullen aquesta expressió, però en contenen altres de similars, com ara:

[LC] a títol de loc. prep. En qualitat de. Rebre una suma a títol de préstec.  [DIEC]

i també, tot i que no hi tenen entrada pròpia sinó que s’utilitzen en la redacció de diverses entrades, les expressions següents:

 a títol honorífic, universal, particular, personal, individual

Quant al castellà, el DRAE recull únicament l’expressió:

a título de.

1. loc. prepos. Con pretexto, motivo o causa de.

 

Segons aquestes informacions, podem construir frases com ara:

T’ho envio a títol particular/personal/individual

que es poden parafrasejar de la manera següent:

T’ho envio de manera particular/personal/individual

Tot i que semblen expressions paral·leles a la que ens ocupa, a títol propi, notem que aquesta última no admet la mateixa paràfrasi:

T’ho envio a títol propi

*T’ho envio de manera pròpia

Segurament, tant en català com en castellà, el fet que existeixin les expressions esmentades (a títol personal, a títol particular...), força habituals i consolidades, ha ajudat a crear, per analogia, l’expressió a títol propi, i més si es té en compte que propi significa ‘que és d’un mateix i no d’altri’.

En aquest procés també hi pot haver intervingut una expressió llatina que consta en les obres lexicogràfiques catalanes i castellanes com a cultisme i que es fa servir sovint: motu proprio, que significa ‘per voluntat pròpia, per iniciativa pròpia, voluntàriament’.

Com a conclusió, podem dir que tot i que es troba documentada en totes dues llengües en textos diversos, l’expressió a títol propi és probablement una forma creuada de les més recomanables a títol personal, particular, etc. i motu proprio (equivalent segons el context), i per això és millor evitar-la, tant en català com en castellà.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS