fins (a) una altra 

Gramàtica

Tradicionalment s’ha evitat l’expressió fins a una altra (o fins una altra) en tant que calcs del castellà hasta otra. Per això trobem recollida a l’Optimot la fitxa següent, on es proposen les formes fins un altre dia o a reveure:

xanfla
hasta


1
prep (lugar y tiempo) fins [en designacions que si no portessin aquesta prep no en portarien cap altra: arribaran demà, anirem allà]. No llegarán hasta mañana, no arribaran fins demà. Iremos hasta allá, anirem fins allà.
2 fins a (o en) [quan en absència de fins, escriuríem a o en: vam arribar a la barraca, érem en aquella muntanya]. Llegamos hasta la barraca, vam arribar fins a la barraca. Llegaremos hasta aquella montaña, arribarem fins en aquella muntanya.
3 fins per [quan en absència de fins, escriuríem per: vindrem per Nadal]. No vendremos hasta Navidad, no vindrem fins per Nadal.
4 fins a. Te darán hasta tres, no más, te’n donaran fins a tres, cap més.
5 (antes de) fins; fins a. No vendrá hasta el día treinta, no vindrà fins el dia trenta.
6 (duración) fins a. Dura hasta el treinta inclusive, dura fins al trenta inclusivament.
7 hasta ahora (o hasta la fecha) fins ara (o fins avui).
8 ¡hasta ahora (o hasta luego, o hasta después, o hasta pronto! fins aviat!; fins després!; d’aquí a després!
9 ¡hasta la vista (o hasta más ver, o hasta otra!) a reveure!; fins un altre dia!
10 ¡hasta mañana! fins demà!; d’aquí a demà!
11 hasta más no poder fins a no poder més; a tentipotenti. Es un niño travieso hasta más no poder, és un nen entremaliat fins a no poder més.
12 hasta que fins que. Trabajó hasta que oscureció, va treballar fins que es va fer fosc.
13 hasta tanto que fins que.
14 adv (incluso) fins i tot; fins; ...i tot; àdhuc. Todos bailaron, hasta los niños, tots ballaren, fins i tot els nens.


Enciclopèdia Catalana

 

En la segona edició del DIEC, però, s’inclou l’expressió fins a una altra en un exemple dins l’article de fins:

fins

prep. [LC] En combinació amb a o en o bé sol, expressa una relació que denota el terme en l’espai o en el temps on algú o alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo. Anirem amb tren fins a Arenys i allí agafarem un cotxe. Anirem junts fins a casa, fins al teatre, fins molt a prop de casa, fins allà. Havien arribat fins en aquella ermita. No arribaran fins a la tarda, fins al vespre, fins demà, fins divendres.
prep. [LC] En expressions de comiat, indica el moment en què hom espera retrobar-se amb la persona de la qual s’acomiada. Fins aviat! Fins demà! Fins a una altra!
[LC] fins que loc. conj. Expressió que indica límit en el temps. Estudia fins que sigui l’hora de sopar.
adv. [LC] Fins i tot. Tothom l’ha abandonat, fins els seus col·legues.
[LC] fins i tot loc. adv. Expressió ponderativa que emfasitza el caràcter sorprenent o extraordinari d’un enunciat. Podria fins i tot succeir que no tornessin mai més. M’agrada fins i tot vestida de negre. Sortim cada dia, fins i tot quan plou. Posseeix moltes llengües, fins i tot sap hebreu. Es mostrà comprensiu, amable fins i tot.

 

Bibliografia

Optimot. <http://optimot.gencat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS