pèlagos 

Ciències de la terra

Aquest terme és un manlleu adaptat del grec pelagos ‘mar’. En català tenim la forma antiga i poc usada pèlag, que ha arribat per via llatina, com es fa constar al GDLC:

[s. XIV; del ll. pĕlăgus ’mar profunda; aigües fondes’]
m 1 ant i poèt Mar.
2 fig Un pèlag de dubtes, d’errors.

En el camp de la biologia marina, en català també trobem l’adjectiu derivat pelàgic:

[c. 1925; del ll. pelagĭcus, -a, -um ’d’alta mar’]
adj 1 BIOL 1 Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.
2 Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar.
2 ORNIT Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar.

La forma nominal pèlagos, que podria referir-se als éssers vius que habiten «a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons», no s’ha documentat per al català; únicament s’ha documentat a l’Encyclopédie Larousse en línia:

pelagos
nom masculin
(grec pelagos, mer)

Ensemble des organismes pélagiques.

 Es tracta d’un cas paral·lel al terme bentos, també procedent del grec, bénthos ‘fons’, ‘abisme’:

m ECOL Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos, desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.

Amb l’adjectiu derivat bentònic:

 adj ECOL Relatiu o pertanyent al bentos

Per paral·lelisme amb bentos, doncs, s’ha creat pèlagos per referir-se als organismes d’alta mar, en oposició als que viuen a la costa o als fons marins.

Context

1.5. Plàncton, bentos i pèlagos. El sistema pelàgic i el sistema bentònic costaners. 

Bibliografia

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS