dessaladora o dessalinitzadora? 

Ciències de la terra

En el Cercaterm hi ha algunes fitxes amb la forma dessaladora i unes altres amb la forma dessalinitzadora. D’aquestes fitxes es desprèn que en el camp de la hidrologia la forma més usada és dessalinitzadora, mentre que dessaladora s’usa més en el camp de la indústria alimentària. El DIEC i el GDLC no contenen cap d’aquestes dues formes, però sí que contenen les formes verbals dessalar i dessalinitzar, amb una distribució conceptual similar a la que presenta el Cercaterm per a dessaladora i dessalinitzadora. A l’Enciclopèdia, trobem les formes dessaladora i dessalinitzadora usades a l’interior d’alguns articles com a sinònims.

Des del TERMCAT ens confirmen la vacil·lació d’ús segons l’àmbit, de manera que la forma dessalar i els seus derivats s’usen en la llengua general i en particular en l’àmbit de la indústria alimentària per designar genèricament, tal com recull el DIEC, «llevar la sal d’una cosa salada». La forma dessalinitzar i derivats, en canvi, s’usen en àmbits més especialitzats com ara la geologia, la química, la hidrologia, la biologia, l’energia o el medi ambient.

D’acord amb aquesta distribució conceptual de les formes dessalar i dessalinitzar (i els seus derivats), si el procés de llevar sal a l’aigua per fer-la apta per al consum humà s’expressa amb la forma dessalinització, perquè és un concepte de l’àmbit de la hidrologia o de la química, la instal·lació on es dur a terme aquest procés és una dessalinitzadora.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

L’Enciclopèdia. <http://www.enciclopedia.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS