rebasament 

Ciències de la vida i la salut

Aquest terme ja va ser comentat en un article del Consultori terminològic l’any 1999 que reproduïm a continuació:

En l’àmbit de l’odontologia, com en la majoria d’àrees científiques i tècniques, els avenços es produeixen avui dia bàsicament en llocs de parla anglesa i les publicacions especialitzades en català són encara francament minses. A banda de la influència de l’anglès, el català rep també l’influx obvi de la seva llengua veïna, el castellà; en primer lloc, per la proximitat geogràfica i de codi lingüístic entre totes dues llengües, però també, en la branca específica de l’odontologia, per la difusió important que s’ha fet des de l’Amèrica del Sud de la terminologia en aquesta llengua. No va ser, de fet, fins a l’any 1991 que va aparèixer el primer recull terminològic d’odontologia en català, amb el qual es va fer una tasca important de fixació d’una terminologia que fins aleshores pràcticament només s’havia fet servir en comunicacions orals.
Formes com ara attachement (o attaches, en versió castellanitzada), bracket, clamp, clasp, composite, edgewise, lip bumper, loop, pròtesi removible, quad helix, rebasar, setting up o slot són tan sols uns quants exemple dels nombrosos termes anglesos que els odontòlegs usen cada dia de forma automàtica. És cert que hi ha anglicismes completament introduïts, que es coneixen internacionalment i que, per tant, difícilment podran fer-se retrocedir. El substantiu bracket, per exemple, és un cas claríssim de manlleu arrelat entre els experts; es coneix amb aquesta mateixa forma en altres llengües com ara el francès i el castellà, i fins i tot algunes obres catalanes s’han atrevit a adaptar-lo amb la grafia bràquet, tal com és lògic de fer amb els manlleus plenament incorporats a la llengua (es tracta d’una proposta, però, que encara no ha estat normalitzada en català). Dins d’aquest mateix sac d’anglicismes implantats tenim el terme clamp (ja recollit en diccionaris generals al costat de la forma genuïna grapa), l’aparell conegut com a edgewise, o el verb rebasar (amb el corresponent substantiu rebasament), que significa renovar totalment la base de la dentadura a fi que es pugui adaptar millor a tots els teixits amb els quals entra en contacte i que és un calc de l’anglès rebase, atès que en català el verb basar no té el sentit de ‘construir la base’, del qual hauria derivat rebasar tal com s’entén en odontologia.
Al costat, però, d’aquestes denominacions tan introduïdes, n’hi ha d’altres que es podrien evitar perquè tenen una proposta catalana perfectament viable: els attachements, per exemple, són ancoratges en català; els clasps són ganxos o corbates; el composite -un material usat en odontologia i també en construcció- és un terme normalitzat amb la forma compòsit; el lip bumper és el parallavi; el loop, la nansa; el quad helix és un ressort quàdruple; l’adjectiu anglès removable, que en aquest context vol dir ‘que es pot treure i posar’, s’ha de traduir per amovible -i no pas per removible, com se sol fer-, un derivat del llatí amovere, que significa ‘apartar, enretirar’ i que recull el diccionari normatiu; el setting up correspon en català al remuntatge i, per acabar aquesta llista que hem presentat, l’slot és una simple ranura.
Pel que fa als manlleus del castellà, també en són molts i de vegades s’usen per desconeixement general del català. Així, per exemple, de l’aparatología n’hem de dir aparells i no pas aparatologia; l’avellanador és un aixamfranador; les carillas dentales són les facetes dentals; la charnela és la xarnera; l’empaste, l’empastament; l’espolón, l’esperó; fraguarse [el ciment] s’ha de traduir, igual que també es fa en construcció, per adormir-se o per endurir-se, i el material de relleno és el material d’obturació (o també material d’empastament ). Finalment, formes adjectives com ara ortodòncic, protèsic o displàsic s’han de substituir en català per ortodòntic, protètic i displàstic, respectivament.
Tots aquests exemples són, de fet, alguns casos esparsos que ens serveixen per il·lustrar la situació del català en aquesta àrea. La realitat, però, és que molts dels problemes denominatius que hem vist es poden resoldre consultant els diccionaris terminològics. És un hàbit que pot ajudar a difondre l’ús de la terminologia pròpia enfront de la forta pressió de la terminologia en altres llengües.

Dolors Montes

El Cercaterm conté una fitxa de l’àrea d’odontologia (sense indicació de font de procedència) que recull aquesta informació:

ca  rebasament, m
es  rebase
fr  rebasage
en  rebasing

 Val a dir, però, que la forma castellana més documentada a Internet no és rebase sinó rebasado.

Context

Problemes en pròtesi completa. Rebasaments i remuntatges

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS