condili o condilar 

Ciències de la vida i la salut

Com fa notar Navarro, l’adjectiu derivat del castellà cóndilo no és condilar, sinó condíleo. La forma adjectiva condilar ha penetrat a altres llengües per influència de l’àngles. En català, el DEM també recull la forma condili -ília com a adjectiu de còndil, i l’adjectiu condilar només apareix en un parell de fitxes del Cercaterm (encara que les fitxes amb l’adjectiu condili -ília són majoria). 

Dit això, però, cal tenir en compte que hi ha altres elements que poden afavorir la implantació de l’adjectiu condilar en substitució de la forma més tradicional condili -ília. Un d’aquestes elements és que el sufix adjectival -ar no és gens estrany en la terminologia mèdica: alvèol > alveolar, axil·la > axil·lar, cèl·lula > cel·lular, pulmó > pulmonar, cutícula > cuticular, múscul > muscular, lòbul > lobular, vulva > vulvar, etc. L’altre element que pot afavorir l’adjectiu condilar és la necessitat de distingir aquesta forma adjectiva del substantiu condili, ‘punt en el vèrtex lateral del còndil del maxil·lar inferior’ (DEM).

Context

moviments condilars condilis, guia condília, distància intercondília, trajectòria condília

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>.

Navarro, Fernando A. Diccionario crítico de dudas inglés-español de medicina. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2006.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS