fusor de cera o fonedor de cera 

Belles arts

La forma fonedor és un derivat català del verb fondre i la trobem recollida en diversos diccionaris per referir-se a persones, però també a alguns aparells, com per exemple:

fonedor fonedora (DIEC)
1 1 m. i f. [ML] [PR] [LC] Persona que té per ofici fondre metalls, tipus d’impremta, etc.
1 2 m. [HIH] [PR] El qui fabricava peces d’artilleria.
2 f. [AF] Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta.

fonedor -a (GDLC)
[1285; de fondre]
1 adj Que fon.
2 1 m HIST El qui fabricava peces d’artilleria.
2 m i f OFIC Persona que es dedica al treball del metall pel procediment de fosa.
3 fonedor de lletres El qui té per ofici de fondre les lletres de plom a la impremta.
3 màquina fonedora (o simplement fonedora f) 1 TECNOL Màquina emprada per a fondre metalls.
2 GRÀF Màquina destinada a la fosa de tipus d’impremta, filets, llengots, etc.

Al Cercaterm (sense indicació de font de procedència), també trobem l’entrada següent:

ca fonedor de cera, m
es fundidor de cera
fr fondeur de cire
en wax-heater
Definicions
ca: Recipient proveït de resistències elèctriques exteriors i d’un termòstat que permeten transformar la cera en estat líquid per a la depilació.

La forma fusor, que és un llatinisme (fusor, oris < fundo ‘fondre’), no es troba documentada enlloc per al català, però sí que el trobem recollit al DRAE per al castellà per referir-se exclusivament a un recipient o un instrument per fondre:

fusor
(Del lat. fusor, -ōris, fundidor).
1. m. p. us. Recipiente o instrumento que sirve para fundir. 

Mentre que la forma derivada fundidor ( < fundir), es refereix únicament a la persona que fon:

fundidor
1. m. Operario que tiene por oficio fundir. 

En canvi, en verbs formats amb la mateixa arrel fondre, com difondre i transfondre, sí que trobem la forma presa del llatí difusor (< difusor, oris) o bé la forma derivada a partir del participi llatí transfusor (< part. ll. transfusus):

transfusor -a (DIEC):
adj. i m. i f. [LC] Que transfon. Aparell transfusor.

difusor -a (GDLC)
[del ll. diffusor, -ōris, íd.]
1 adj i m i f Que difon.
2 m HIDR Dispositiu on hom desaccelera un corrent de fluid a fi d’aconseguir un augment brusc de la pressió.
3 m LUM Objecte o dispositiu destinat a modificar la distribució espacial del flux lluminós d’una font, basant-se en el fenomen de la difusió.
4 m MOT Peça en forma d’anell que va collada interiorment al conducte tubular del carburador amb la finalitat de formar-hi un estrenyiment que augmenti la velocitat de l’aire i, per la depressió creada, aspirar la gasolina pels orificis del sortidor que hi ha en el punt més estret del difusor.

Per al castellà, al DRAE trobem també recollida la forma difundidor amb una definició que permet establir una sinonímia parcial amb l’adjectiu difusor:

 

difundidor, ra
1. adj. Que difunde.

En els diccionaris catalans no trobem recollit el derivat difonedor, potser perquè és una forma perfectament previsible tant pel que fa a la forma com al contingut, però molt poc usada, ja que la forma difusor sembla que ocupa tot el camp semàntic que podria tenir difonedor. Hi ha casos, però, en què hi ha una clara especialització semàntica entre la forma patrimonial derivada i la forma culta presa del llatí. És el cas, per exemple, del derivat ponedor (< pondre < ll. ponere) i del semicultisme postor (< positor, oris < ponere), que tenen significats ben diferent:

ponedor -a
[de pondre]
1 adj Que pon. És una coloma ponedora.
2 m Lloc on la gallina i altres ocells domèstics ponen els ous, anomenat també niador.
3 m Ou que hom deixa o posa en el niador perquè indueixi les gallines a pondre. 

postor -a
[del ll. posĭtor, -ōris, íd., der. de ponĕre ’posar’]
m i f DR 1 Licitador.

Vist això, sembla que optar per la forma derivada (fonedor) o per la forma culta (fusor) és una qüestió de tradició, que pot variar d’una llengua a una altra o d’un àmbit d’especialitat a un altre dins d’una mateixa llengua.

 

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>.

Gaffiot, F. Dictionnaire latin-français. París: Hachette, cop.1934.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS