heterotaquia o heterotàquia 

Ciències de la vida i la salut

El mot heterotaquia (en anglès, heterotachy) és un compost format per la forma prefixada hetero- ‘diferents entre si’ i -taquia, del grec takheîa ‘rapidesa’ —que és la forma femenina de l’adjectiu takhýs ‘ràpid’—, per reducció del diftong -- en -i-.

Per saber quina és la síl·laba tònica del mot català, cal tenir en compte la naturalesa de les vocals gregues. Fixem-nos que takheîa duu accent circumflex. En grec, el circumflex indica una elevació i una depressió successives del to. Aquest accent només pot anar sobre l’última o la penúltima síl·laba, que són llargues per naturalesa. Quan el circumflex va sobre la penúltima síl·laba, com en aquest cas, vol dir que l’última síl·laba és breu.

Quan es transcriuen mots del grec al català, cal seguir els principis de la prosòdia llatina. Com que en llatí no hi ha mots aguts, l’accentuació depèn de la quantitat vocàlica de la penúltima síl·laba: si la penúltima síl·laba del nom grec o llatí és llarga, el nom català porta l’accent en aquesta síl·laba. Per tant, el mot català heterotaquia és pla, és a dir, la vocal tònica és la -i- i, per tant, cal escriure heterotaquia, i no pas heterotàquia.

Context

2.2.2. Dades moleculars. Particularitats. Saturació: test de saturació. Canvis en les taxes evolutives: entre posicions, entre llinatges (LBA) i al llarg del temps (heterotaquia).

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS