instrumentació/instruments/instrumental científic 

Ciències de la vida i la salut

Segons el DIEC, el mot instrumentació només fa referència a l’acció o efecte d’instrumentarEscriure (d’una peça de música) les parts que han de tocar els diferents instruments d’una orquestra, d’una banda, etc.»). Per referir-se a un conjunt d’instruments, o bé es diu instruments o bé instrumental.

instrumentació

f. [MU] [LC] Acció d’instrumentar; l’efecte.

instrumental

adj. [LC] Que serveix d’instrument. Causa instrumental.
adj. [MU] Que se serveix d’instruments musicals. Música instrumental.
m. [LC] [MU] [MD] Conjunt d’instruments d’una orquestra o banda de música, d’un cirurgià, etc.
adj. [FL] En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l’acció designada pel verb. Complement instrumental.
m. [FL] Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc o el sànscrit, indica el mitjà amb què és efectuada l’acció designada pel verb.
adj. [FL] Cas instrumental.

Cal tenir en compte també el mot de la mateixa família instrumentari, que té uns usos molt restringits:

instrumentari -ària

1 adj. [DR] Relatiu a un instrument legal. Testimoni instrumentari.
2 m. [MU] Conjunt d’instruments que formen una col·lecció, especialment amb valor històric.

En el GDLC, per a instrumentació, a més de l’accepció musical recollida en el DIEC, s’afegeix una accepció de tecnologia i una subentrada instrumentació aeronàutica que sembla que entri en contradicció amb el que es diu al DIEC, és a dir, sembla que hauria de ser instrumental aeronàutic (forma no documentada):

instrumentació

f 1 1 TECNOL Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura).
2 instrumentació aeronàutica AERON Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
2 MÚS Ciència o art de distribuir el material sonor, en una obra musical, entre els diferents instruments que han d’interpretar-la.  

Segurament l’anglès instrumentation ha estat la causa que el deverbal instrumentació acabi prenent el significat d’instrumental o conjunt d’instruments, especialment en determinats àmbits:

instrumentation (Webster)

1 : the arrangement or composition of music for instruments especially for a band or orchestra
2 : the use or application of instruments (as for observation, measurement, or control)
3 : instruments for a particular purpose; also : a selection or arrangement of instruments

El DEM segueix el DIEC en la definició dels mots instrumentació i instrumental:

instrumentació f
1 Ús d’instruments.
2 Feina feta amb instruments.
 
instrumental
1 adj Relatiu o pertanyent a l’instrument.
2 (an instrumentarium) m Conjunt d’instruments professionals del metge o del cirurgià. 
 
En el Cercaterm trobem fitxes que estan d’acord amb el DIEC. N’és un exemple la fitxa següent, en què es desestima la forma instrumentació:

ca  instrumental, m
ca  instrumentació, m  den. desest.
es  instrumentación
fr  instrumentation
fr  matériel
en  armamentarium
en  instrumentation

Definicions
ca: Conjunt d’elements metàl·lics (caragols, agulles, gafes, filferros, cintes, perns, etc.), generalment d’acer inoxidable o de vital·li, emprats per a fer una osteosíntesi.

 Però també hi trobem fitxes que entren en conflicte amb el DIEC:

ca  instrumentació aeronàutica, f

Definicions
ca: Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.

 Algunes fitxes no tenen definició i no es pot saber amb seguretat de què es tracta:

ca  instrumentació electrònica, f
es  instrumentación electrónica
en  electronic instrumentation

ca  instrumentació, f
es  instrumentación
fr  instrumentation
en  instrumentation

Vist que el DIEC no reconeix instrumentació com a sinònim d’instrumental i tenint en compte que probablement l’anglès instrumentation és la causa de l’ampliació de sentit d’instrumentació, és preferible evitar-ne l’ús en el sentit d’instrumental en tots els contextos en què no resulti massa forçat (veg. fitxa instrumentació espacial). 

Context

 Col·lecció d’instrumentació científica instrumental científic / instruments científics

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Merriam-Webster on line. <http://www.merriam-webster.com/>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS