homeostàsia? 

Ciències de la vida i la salut

El GDLC, el DEM i el Cercaterm inclouen la forma homeòstasi. En cap obra lexicogràfica trobem la forma homeostàsia. Al DIEC, dins l’entrada -stasi [-stàsia] apareix com a exemple el mot homeostasi, sense accent, que després no té entrada:

stasi [o -stàsia]

[LC] Forma sufixada del mot gr. stásis, ‘fet de posar-se dret’, ‘fet d’estar dret’. Ex.: homeostasi, biostàsia.

Però segurament es tracta d’un error, ja que altres mots amb el mateix sufix són esdrúixols:

anàstasi
apocatàstasi
bacteriòstasi
diàstasi
epístasi
hipòstasi
iconòstasi
metàstasi

Com es pot veure, l’etimologia per a les variants -stasi i -stàsia és la mateixa. El fet que en un mot determinat s’usi una o altra deu dependre de la tradició i potser de la influència que puguin exercir altres mots del mateix camp amb la mateixa terminació. En molts casos, però, la vacil·lació és inevitable, com posa de manifest el Maria Moliner en l’entrada següent:

homeostasia, homeostasis u homeóstasis (de «homeo-» y el gr. «stásis», estabilidad) f. Fisiol. Tendencia de un sistema biológico a mantener un equilibrio dinámico mediante la actuación de mecanismos reguladores.

En català, però, almenys des d’un punt de vista lexicogràfic, sembla que la tendència és l’ús de la forma homeòstasi.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

María Moliner. Diccionario de uso del español. Edició electrònica. 2a ed. Madrid: Gredos, 2001.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS