a tinent 

Gramàtica

L’expressió a tinent, pròpia del català antic, està documentada al Diccionari català-valencià-balear (DCVB) dins l’entrada adjectiva tinent, amb el significat ‘estar contigu’:

 «4. ant. Contigu, que es té amb una altra cosa; cast. contiguo, seguido. Passar un lloc a tinent d’un altre: estar contigu (Cast., doc. segle XIV, ap. Aguiló Dicc.). A un tinent: (ant.) ininterrompudament, sense solució de continuïtat. E’l Maestre leuà’ns a Monsó, e esteguem aquí dos anys e mig a un tinent, Jaume I, Cròn. 11. La baronia sua era en Calàbria, que són XXV castells a hun tinent, Muntaner Cròn., c. 18.»

Bibliografia

DCVB: Alcover , Antoni M.; Moll, Francesc de Borja. Diccionari català-valencià-balear. Palma de Mallora: Editorial Moll, 1930-1963. 10 v. <http://dcvb.iecat.net/>

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS