resiliència i resilient 

Pedagogia i ensenyament

L’adjectiu resilient i el derivat nominal resiliència són cultismes presos del llatí resiliens, -ntis, part. pres. de resilīre ‘saltar enrere; retirar-se; recular’. S’aplica en sentit figurat en diversos camps, com reflecteixen les diverses accepcions del GDLC:

TECNOL Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.

2 ECOL Capacitat d’un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l’estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències.

3 PSIC Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
 
Context

Totes les persones al llarg del desenvolupament del cicle vital passem per situacions adverses, que necessàriament cal assumir activant els recursos interns i externs que ens converteixen en persones resilients.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS