cantigas de amigo, de amor, de escarnio e maldizer 

Altres

A l’Enciclopèdia hi ha les entrades següents:

cantiga: Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals. Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas: les cantigas d’amigo, les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer. També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria remet(Alfons X de Castella-Lleó).

cantiga d’amor: Cantiga en la qual l’enamorat canta el desdeny de l’estimada o, menys sovint, en fa el panegíric. Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa.

cantiga d’amigo: Cantiga basada en l’artifici poètic de posar en boca d’una dona enamorada la queixa per l’absència o el desdeny de l’estimat. El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega. Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França (chansons de femme) i a Alemanya (Frauenlieder, Wineleodes), però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica. Formalment hi és bàsic el paral·lelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions; es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la lírica destinada al cant.

cantiga d’escarnho e de mal dizer: Cantiga satírica d’inusitada violència i fins i tot d’obscenitat expressiva. Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho, on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer, sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic.

En la traducció al català dels plans d’estudi en què apareix el nom d’aquest gènere literari, es pot optar per mantenir el nom en la llengua original (i, per tant, en cursiva), com fa l’Enciclopèdia, atès que no hi ha tradició de traduir-los al català.  

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS