segunda de cubierta 

Altres

Sembla que els diccionaris no acaben de dir el mateix que les obres especialitzades o els especialistes del món de l’edició. Així, en el DIEC i el GDLC trobem les definicions següents: 

coberta: Protecció de paper, cartolina, etc., amb què es cobreix el llom i els dos costats d’un llibre.

contracoberta: Segona coberta d’un llibre, protegida per la tapa.

contratapa: Tapa posterior d’un llibre.

 En el Manual d’estil, en canvi, trobem unes altres definicions:

coberta (o tapa): Full de paper, cartolina, cartó, etc., que cobreix el llom i els dos costats plans d’un llibre (coberta anterior i coberta posterior). Si la coberta és de cartó, s’anomena tapa o pasta [...]

contracoberta (o contratapa): Part interna de la coberta o tapa. 

A Internet trobem alguns casos de l’expressió quarta de coberta i un sol cas de l’expressió segona de coberta en català, usat en un text de l’editorial Barcanova per a la personalització de les agendes escolars:

La coberta serà dissenyada lliurement per cada escola, que podrà incorporar-hi tots els elements que cregui convenient (fotos, dibuixos, logo…). 

Totes les agendes de cada escola tindran una sola coberta, que, per tant, serà la mateixa per a tots els cicles. El cicle quedarà indicat a la quarta de la coberta.

La coberta anirà a quatre colors (quatricomia) i les seves mides seran 15 x 21 cm. La pàgina interior de la coberta (anomenada tècnicament segona de coberta) anirà en blanc.

En altres llengües, com el castellà i el francès, sembla que també s’usa aquesta terminologia, com es pot comprovar en l’espai per a traductors Proz.com:

«Le logo devra apparaître en première et quatrième de couverture, ainsi que sur la page de titre et au dos de l’ouvrage.»

«En cuanto a las partes externas del libro, lo que cubre al libro se llama cubierta, [...]. La parte delantera de la cubierta se llama cubierta anterior, cubierta de apertura o cara, y la posterior, cubierta posterior o cubierta de cierre. [...] Las partes internas de las cubiertas se llaman contracubiertas, anterior la primera y posterior la segunda. [...] En  los talleres de imprenta, donde a veces es necesaria la máxima precisión, se suele hablar de primera de cubierta (la cubierta anterior), segunda de cubierta (la contracubierta anterior), tercera de cubierta (contracubierta posterior) y cuarta de cubierta (cubierta posterior). En los periódicos, y sobre todo en las revistas, se da el nombre de portada a la cubierta anterior, y el de contraportada a la cubierta posterior.»
 
Sembla, doncs, que es tracta d’una manera precisa i inequívoca d’entendre’s els especialites de l’edició, per la qual cosa és preferible de mantenir aquestes formes.
 
Context

el logotip dels coeditors en la portada, el nom dels coeditors en la segona de coberta

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Mestres, J. M. et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 3a ed. Barcelona: Eumo Editorial; Associació de Mestres Rosa Sensat; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra, 2007.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS