tiberenc o tiberià 

Lingüística

La masora (conjunt d’anotacions fetes al text original de la Bíblia pels masoretes per tal d’assegurar-ne la transmissió fidel) conté dos sistemes principals de puntuació vocàlica: la supralineal o babilònica i la sublineal o tiberienca, tal com s’explica en l’article alfabet hebraic de l’Enciclopèdia. El gentilici tiberienc -a (no pas tiberenc -a) és el gentilici de la ciutat galilea de Tiberíades, que rep aquest nom perquè va ser fundada en honor de Tiberi. L’adjectiu tiberienc -a no està recollit en cap altra obra lexicogràfica, però el trobem documentat en alguns textos rellevants, com ara la Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català de l’Institut d’Estudis Catalans:

Es tracta d’un sistema de conversió que pren com a llengua convertida l’hebreu puntuat pels masoretes tiberiencs, és a dir, que representa totes les distincions de fonemes i sons que els masoretes de l’escola tiberienca van voler representar a través de la seva puntuació del text consonàntic hebreu rebut.

La forma possible tiberià -ana ja té el significat, recollit en el Cercaterm, de «datat entre els anys 14 i 37 dC a l’Imperi romà». 

Context

Influx de la masora babilònica i tiberenca tiberienca.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

L’Enciclopèdia. <http://www.enciclopedia.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS