pràcticum i instrumentàrium 

Dret i ciències socials

En alguns centres universitaris s’imparteixen unes assignatures consistents a fer un treball pràctic relacionat amb les habilitats que els estudiants han de desenvolupar per poder dur a terme les tasques professionals o acadèmiques corresponents al seus estudis. Aquestes assignatures reben el nom de pràctiques o el nom llatinitzat de pràcticum, que ja ha estat recollit pel DIEC i adaptat gràficament al català (amb l’accent gràfic damunt la primera vocal). 

Un altre cas similar és el nom instrumentàrium, que s’usa en el grau de Ciències Polítiques de la UB per referir-se a una assignatura del primer curs que té per objectiu desenvolupar en els alumnes unes habilitats instrumentals que els permetin «localitzar, extreure, comprendre i tractar la informació específica dels seus estudis (tant si està continguda en bases de dades, revistes, manuals, enciclopèdies, com en monografies); comunicar-se correctament per escrit i oralment en català i castellà; argumentar i negociar amb eficàcia, i, finalment, organitzar i elaborar correctament diversos tipus de treballs acadèmics». Aquest terme no està recollit encara en obres lexicogràfiques, però, paral·lelament al que s’ha fet en el cas de pràcticum, convé adaptar-lo gràficament al català, és a dir, escriure’l amb accent.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS