císter o cister 

Altres

El nom propi cister prové d’una llatinització de la paraula catalana cistell, que en llatí és cistercium, on la i de la penúltima síl·laba és breu i fa que l’accent recaigui sobre l’avantpenúltima, és a dir sobre la e. Per tant, la forma etimològicament correcta és Cister (amb la segona síl·laba tònica) i no pas Císter

En el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra hi ha l’entrada Císter amb accent sobre la i. L’any 1995 la Secció Filològica acordà de donar de baixa l’article Císter perquè era un nom propi i per això el DIEC ja no conté aquesta entrada. Però el prior de Poblet va fer notar a les Oficines Lexicogràfiques de l’IEC que malgrat la supressió de l’article, el mot Císter encara apareixia en la definició de l’adjectiu cistercenc i ho feia amb un grafia incorrecta. La Secció Filològica va estudiar el cas plantejat pel prior i l’any 2000 acordà de modificar la forma gràfica del mot Císter per Cister. Per això, en la segona edició del DIEC la forma recollida dins la definició de cistercenc és Cister.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS