eix hipotàlem-hipofisiari 

Ciències de la vida i la salut

Com s’explica en el llibre Fisiología animal, dins l’apartat «Control central endocrino: el eje hipotálamo-hipófisi», «el sistema endocrino de vertebrados está formado por tres glándulas o tipos de glándulas relacionadas entre sí: el hipotálamo, la hipófisis y las glándulas endocrinas periféricas. Cuando una glándula actúa sobre otra, el sistema global recibe el nombre de eje: Eje hipotalámico-hipofisario (fig. 14.6)».

Com es pot veure, en el títol de l’apartat d’aquest llibre es fa referència al eje hipotálamo-hipófisis, en què hi ha dos noms units en aposició. Es tracta d’un cas semblant a la construcció eix nord-sud, per exemple. Dins del text, en canvi, es parla del eje hipotalámico-hiposisario, en què hi ha dos adjectius que formen un adjectiu compost a la manera culta.

La primera forma, la que simplement uneix mitjançant un guió dos noms, és especialment productiva quan s’hi afegeix un tercer element (una de les glàndules endocrines perifèriques a què fa referència el text anterior). D’aquesta manera s’obté una estructura N + N + N: eje hipotálamo-hipófisis-gonadas, eje hipotálamo-hipósfisis-suprarrenales, eje hipotálamo-hipófisis-tiroides, etc.

Però també en aquests casos trobem abundantment la forma adjectiva composta A + A + A: eje hipotalámico-hipofisario-tiroideo, eje hipotalámico-hipofisario-gonadal, eje hipotalamico-hipofisario-suprarrenal. O bé amb el darrer element en forma adjectival i els dos primers reduïts a formants cultes (F + F + A): eje hipotálamo-hipófiso-suprarrenal, eje hipotálamo-hipofiso-tiroideo, eje hipotálamo-hipofiso-gonadal. Aquest darrer sistema de formació de compostos és molt habitual; en trobem exemples ben consolidats en els adjectius cefalocaudal o cerebrospinal.

I també hi ha certa abundància de barreges dels tres sistemes, que són menys recomanables: eje hipotálamo-hipófisis-gonadal (N + N + A), eje hipotálamo-hipofisario-tiroideo (N + A + A), eje hipotálamo-hipofisario-gonadal (N + A + A), eix hipotalamohipofític tiroïdal (F + A + A), hypothalamus-hypophyseal axis (N + A), etc.

L’expressió eix hipotàlem-hipofisiari presenta el problema d’unir elements de naturalesa diferent (N + A), i el problema addicional de mantenir un guionet que, d’acord amb la normativa vigent, no hi hauria de ser. Hi ha tres solucions possibles: eix hipotàlem-hipòfisi; eix hipotalamohipofisiari o eix hipotalamohipofític; o bé eix hipotalamicohipofisiari o eix hipotalamicohipofític. D’aquestes tres possibilitats, la més documentada és la segona (eix hipotalamohipofític), que trobem, per exemple, en el Vocabulari de fisiologia animal i el Vocabulari de neurociència

El Cercaterm també recull aquesta forma, juntament amb formes més complexes:

ca  eix hipotalamohipofític, m
es  eje hipotálamo-hipofisario
en  hypothalamic-pituitary axis

ca  eix hipotalamohipofisoadrenal, m
es  eje hipotálamo-hipófiso-adrenal
fr  axe hypothalamo-hypophyso-surrénalien
en  hypothalamic-pituitary-adrenal axis

ca  eix hipotalamohipofisotiroïdal, m
es  eje hipotálamo-hipófiso-tiroideo
fr  axe hypothalamo-hypophyso-thyroïdien
en  hypothalamic-pituitary-thyroid axe

Context

Eix hipotàlem-hipofisiari hipotalamohipofisiari. Característiques. Hipotàlem. Hipòfisi anterior. Hipòfisi posterior

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS