pèlvic o pelvià 

Ciències de la vida i la salut

A les obres de referència en català no trobem l’adjectiu pèlvic sinó pelvià. El DIEC2, el GDLC i el DEM, per exemple, defineixen pelvià -ana com a ‘relatiu o pertanyent a la pelvis’. Es tracta d’un derivat del nom pelvis mitjançant l’addició del sufix - -iana (‘relatiu o pertanyent a’). Igual o més que aquest sufix, en català és molt productiu el sufix -ic -ica amb el mateix significat de ‘relatiu o pertanyent a’.

Consultant l’ús dels dos adjectius a Internet, veiem que els especialistes empren indistintament les dues formes, pèlvic i pelvià. Així doncs, no trobem cap argument per rebutjar pèlvic, que està format de la mateixa manera que mots com púbic, derivat de pubis, que alhora té el derivat pubià amb el mateix significat que púbic.

Bibliografia

DIEC2: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS