webgimcanes, webtasques i webquestes 

Informàtica i Internet

En anglès hi ha alguns mots compostos formats pel mot web més un mot truncat. Per exemple:

webzine ( < web + magazine)

webcam ( < web + camera)

webquest ( < web + quest)

En altres casos no hi ha truncacions, sinó simplement la lexicalització d’un sintagma mitjançant la fusió dels dos elements. En aquesta categoria hi pot haver més casos; n’esmentem un parell:

weblog ( < web + log)

webmaster ( < web + master)

Aquestes formes, recollides al Cercaterm, presenten formes diverses per al català:

webzine = magazín electrònic 

webcam = càmera web

webquest = webquesta

weblog =  blog

webmaster = administrador web

Com es pot veure, únicament en el cas de la webquesta s’ha mantingut l’estructura del mot anglès, amb la partícula web actuant com a forma prefixada. Però sembla més una excepció que la norma general d’adaptació, que probablement s’explica perquè es tracta d’una paraula d’autors coneguts, com s’explica a la nota:

Notes

ca: La forma anglesa WebQuest, creada pels inventors d’aquesta activitat didàctica (Bernie Dodge i Tom March, de la Universitat de San Diego, Califòrnia), és la forma més coneguda internacionalment per a designar el concepte.

Pel que fa a la forma webgimcana, no s’han trobat documentada en anglès, ni amb la forma sencera webgymkhana ni amb la possible forma truncada webkhana. En canvi trobem força documentada la forma webgimcana en català (més de cent ocurrències) i també en castellà (webgincana) i portuguès. Per tant, sembla que es tracta sobretot d’una creació peninsular:

Les webgimcanes ens proposen unes activitats dinàmiques en les quals els alumnes, en equips, són desafiats a actuar cercant un objecte o un testimoniatge d’un personatge. (Extret del llibre Ordinadors a les aules).

La forma webtasca està documentada en alguns textos catalans. En castellà es fa servir la forma anglesa webtask

L’estructura d’una webtasca pot ser variada; de fet, una de les diferències amb la webquesta és que no té una estructura tan definida com aquesta última... (Extret del llibre Ordinadors a les aules).

Com es pot veure, tots tres termes —webquesta, webgimcana i webtasca— formen part del món educatiu. El precedent de webquesta pot haver influït en la forma dels altres termes, que reprodueixen la mateixa estructura. Fora d’aquest camp, però, no sembla que aquesta sigui l’estructura més habitual en la formació de neologismes relacionats amb el World Wide Web.

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS