espècie-específiques? 

Pedagogia i ensenyament

La construcció espècie-específic és un calc sintàctic de l’anglès species-specific:

species-specific: relating to or being a substance (as an antigen or drug) that is limited in action or effect to a particular species and especially to the species from which it is derived <species–specific substance> [Webster - Medical]

En català, la construcció sintàcticament correcta hauria de ser del tipus específic de l’espècie, específic de cada espècie, o alguna altra variant. Cal tenir en compte, però, que l’adjectiu específic ja fa referència a l’espècie, com es pot veure en les definicions següents del GDLC:

específic -a: adj 1 Que caracteritza o distingeix una espècie de tota altra. Caràcters específics del cavall. Qualitats específiques d’una droga. 2 BIOL Relatiu o pertanyent a l’espècie. Nom específic. 3 MED Característic d’una malaltia o d’un medicament. Remei específic

Per tant, segons el context, pot ser redundant dir «específic d’una espècie». Fixem-nos, per exemple, en la definició que el DEM dóna per a interferó en contraposició a l’exemple de la definició de l’expressió anglesa species-specific:

 interferó: Cadascuna de les tres glicoproteïnes antivíriques específiques de baix pes molecular (18 000-20 000 Da).

Fixem-nos també en alguns contextos extrets d’Internet:

L’especificitat de les conductes instintives tendeix en general a complir-se fins al punt que alguns etòlegs prefereixen parlar de conductes específiques (species-specific behavior) que de conductes instintives.
 
El artículo pretende hacer una introducción al estudio experimental de la adquisición y la extinción de la conducta de evitación en el contexto del control aversivo de la conducta. Se presentan las principales teorías de la adquisición (dos factores, unifactorial, señales de seguridad, respuestas específicas de defensa cognoscitiva) para aplicarla a la extinción, tema controvertido en la literatura básica por su diversidad de procedimientos (ordinario, inundación, prevención de respuesta) y resultados. Finaliza con un breve recuento de las tendencias actuales del estudio de la evitación, las cuales hacen énfasis en sus bases neurobiológicas.(AU) // This Paper pretends to offer and introduction to the experimental study of avoidance behavioris acquisition and extinction, into the context of aversive control of behavior. Presents the major theories of acquisition (two factors, one factor, security signals, species-specific defense reactions, and cognitive) to apply them to the extinction, controversial issue in the basic literature because its variety of procedures (ordinary, flooding, response prevention) and results. Finally, we conclude with the recent trends in the study of avoidance behavior, with emphasis on its neurobiological basic.(AU)

En l’expressió «pautes de conducte especie-específiques», hi ha dues possibilitats: usar únicament l’adjectiu específic (en el benentès que es fa referència a l’espècie) o bé usar una construcció del tipus específic de cada espècie o propi de cada espècie, que és una forma més explicativa, però menys terminològica.

L’adjectiu específic apareix en moltes altres expressions amb el sentit de ‘propi’ o ‘concret’, i en aquests casos cal explicitar l’abast de l’especificitat (espècie, malaltia, etc.), però cal fer-ho d’acord amb l’estructura sintàctica pròpia del català: anticòs específic de l’antigen adsorbit, agent específic de la malaltia de la son, etc. La presència d’articles davant del substantiu dependent de l’adjectiu específic depèn del context; així, per a l’expressió anglesa antigen-specific trobem documentades diverses possibilitats: cèl·lules T específiques d’antigen, resposta individual i específica per a cada antigen«tots sabem que quan un animal rep un estímul antigènic, respon amb la producció d’anticossos específics per a aquest antigen», etc.

Context

Pautes de conducta especie-específiques específiques / específiques o pròpies de cada espècie

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

GDLC: Gran diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. <http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS