self 

Altres

En anglès, el mot self té un ús substantiu no terminològic, com es pot veure en les definicions que recull el Webster:

1 a : the entire person of an individual b : the realization or embodiment of an abstraction
2 a (1) : an individual’s typical character or behavior self was revealed> (2) : an individual’s temporary behavior or character self> b : a person in prime condition self today>
3 : the union of elements (as body, emotions, thoughts, and sensations) that constitute the individuality and identity of a person
4 : personal interest or advantage
5 : material that is part of an individual organism self from nonself>

La traducció al català o al castellà d’aquests usos de self dependrà de cada context. En psicologia, però, hi ha un terme self que a la Wikipedia trobem definit de la manera següent:

The psychology of self is the study of either the cognitive and affective representation of one’s identity or the subject of experience. The earliest formulation of the self in modern psychology from the distinction between the self as I, the subjective knower, and the self as Me, the object that is known.

L’article en castellà associat a aquest article anglès parla del sí mismo:

El sí mismo es un constructo de varias escuelas de psicología y se usa para traducir los términos Selbst en alemán y self en inglés.

Una escuela de pensamiento psicoanalítico llamada "psicología del sí mismo" ("self psychology") fue fundada por Heinz Kohut. Las ideas acerca del sí mismo divergen mucho entre teóricos y campos de estudio, pero en su mayor parte se refieren al conjunto integrado de elementos que el individuo construye acerca de ese mismo individuo.

També en el Cercaterm trobem una fitxa de psicologia (sense font de procedència i sense definició) que fa equivaldre la forma catalana si mateix i la forma castellana sí mismo a l’anglès self:

ca  si mateix, m
ca  self, m  sin. compl.
es  self
es  sí mismo

 A més, hi ha molts textos indexats pel Google en què es relaciona clarament el terme de psicologia anglès self amb les expressions si mateix i sí mismo, per al català i per al castellà respectivament. Vegem-ne uns exemples:

Como es sabido, el concepto de self, o sí mismo, se refiere a la doble dimensión, subjetiva y objetiva, del yo, que el idioma inglés distingue con los pronombres I y Me. [Fundamentos sociales del comportamiento humano]

En termes generals, el self («si mateix») fa referència a la capacitat de considerar-se un mateix com a objecte; el self té la peculiar capacitat de ser alhora subjecte i objecte, i pressuposa un procés social: la comunicació entre els éssers humans.  [...] El jo és la resposta immediata d’un individu a un altre; és l’aspecte incalculable, imprevisible i creatiu del self. Les persones no saben amb antelació com serà la reacció del «jo». El jo reacciona contra el mi, que és el conjunt organitzat d’actituds de la resta que un mateix assumeix. [Portal de la Comunicació, UAB]

Tot plegat fa pensar que els especialistes, encara que mostrin una certa tendència a usar l’anglicisme self, també estan força familiaritzats amb les expressions equivalents si mateix i sí mismo, que permeten evitar el manlleu. No obstant això, atès que la forma self està molt arrelada en textos catalans i castellans, pot ser prudent de mantenir el manlleu (entre parèntesis i en cursiva) el primer cop que apareix en un text, al costat de la forma catalana o castellana.

Context

-  Identitat personal, identitat social i self del si mateix (self).
 - La construcció social del self si mateix i les identitats.
 - La cultura com a generadora d’identitats i de self del si mateix.

Bibliografia

Merriam-Webster on line. .

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS