biologicista 

Filosofia

Des d’un punt de vista estrictament formal, tant la forma biologisme o biologista (formada sobre la base substantiva biologia, de la mateixa manera que s’ha format ecologisme o ecologista sobre la base ecologia), com la forma biologicisme o biologicista (formada sobre la base adjectiva biològic, com s’ha fet amb logicisme, mecaniscisme, etc.) es poden considerar ben formades.

A més, hi ha alguns documents que relacionen totes dues formes com a sinònimes, com ara a Symploké (Enciclopédia Filosófica): «A veces recibe también el nombre de biologicismo, aunque el término aceptado por el Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia Española es el de biologismo

Com passa amb castellà, també en català el DIEC i alts diccionaris només recullen la forma biologisme:

biologisme

m. [FS] Tendència a interpretar la realitat natural o cultural a partir de models biològics.

 Altres fonts en català, també recullen únicament la forma biologisme, com FiloXarxa:

biologisme GEN.

 

Dins el context de la filosofia de la biologia es dóna aquest nom a la tendència a extrapolar el pensament biològic a camps extrabiològics, conduint a la interpretació del món físic o del comportament humà per analogia amb els éssers vius. En aquest sentit, la filosofia de Rickert o la teoria metafísica de la història de O. Spengler (1880-1936) (amb la seva concepció de les etapes de les civilitzacions per analogia amb les del desenvolupament d’un ésser viu: infància, joventut, maduresa, senectut), és una forma de biologisme. S’aplica també aquesta denominació a la filosofia d’allò orgànic de Hans Driesch (1867-1941), i a la concepcions defensades per E.Krieck i EG Kolbenheyer (veure biologisme).

 La forma biologicisme està menys documentada. Per tant, a la vista de les dades, sembla preferible decantar-se per la forma més curta biologisme.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS