noms de minerals 

Ciències de la vida i la salut

La nomenclatura sobre minerals és establerta per l’IMA (International Mineralogical Association) i, més concretament per la Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification, que ha publicat moltes recomanacions sobre la denominació de les espècies minerals. Destaca especialment la recopilació que en va fer la Mineralogical Association of Canada and the Canadian Mineralogist arran de la 17a Trobada General de l’IMA a Toronto l’agost de 1998. Totes les recomanacions publicades fins aleshores es van recollir en el llibre anomenat The nomenclature of minerals: a compilation of IMA reports. Dins d’aquesta publicació, cal destacar el primer article, de Nickel i Grice, «The IMA Commission on New Minerals and Mineral Names: procedures and guidelines on mineral nomenclature, 1998». En aquest article no es diu res sobre l’ús de majúscules o minúscules en els noms d’espècies, però els autors sempre usen minúscula inicial en el seu article:

 Example 1: Hydroxylapatite and fluorapatite both crystallize in the hexagonal system, with the same space group, and have similar unit-cell parameters. They are considered as separate species because the relevant structural site is predominantly occupied by OH in hydroxylapatite, and by F in fluorapatite.

Example 2: Sphalerite (ZnS) and “marmatite” ([Zn,Fe]S) are both cubic, with the same space group and similar unit-cell parameters, but they are not regarded as separate species because the cationic structural site is predominantly occupied by Zn in both cases. “Marmatite” is regarded as a ferroan variety of sphalerite.

Referint-se als noms derivats d’antropònims, es diu el següent:

If the mineral is named after a person with a space or a capital letter in the name, the name should be modified to eliminate them, e.g., mcnearite, not mcNearite; joesmithite, not joe smithite.

Al final de l’article hi ha un appèndix amb els darrers canvis en al nomenclatura mineralògica, on els noms, acceptats o rebutjats, apareixen sempre amb majúscula inicial, segurament perquè són tractats com un mot a principi de línia, no pas perquè es consideri que la majúscula és inherent al nom, ja que en els casos que apareix una designació alternativa a continuació, aquesta es fa sempre amb minúscula inicial:

 

Fixem-nos que els noms entre parèntesis, que apareixen escrits completament amb minúscules, són justament els noms vàlids, que es poden trobar documentats a la Llista de minerals de l’IMA. En aquesta llista apareixen amb majúscula inicial perquè tornen a aparèixer a inici de línia. Aquesta pràctica poc clara per part de l’IMA ha contribuït a crear molta confusió. A més, hi ha alguns mineralogistes que consideren que els noms sistemàtics dels minerals (espècie, group, etc.) s’han d’escriure amb la inicial amb majúscula, com es fa amb els noms sistemàtics de la nomenclatura botànica o zoològica. Però cal dir que hi ha una diferència rellevant entre aquestes nomenclatures, ja que els noms sistemàtics de la botànica i la zoologia són noms llatins, mentre que en mineralogia les recomanacions de l’IMA s’han d’adaptar a cada llengua. Així, en zoologia no hi ha confusió entre la denominació comuna gat o gat domèstic i la denominació sistemàtica Felis catus. En mineralogia, aquesta distinció no és possible: els noms comuns i els noms sistemàtics són la mateixa cosa. Per tant, si s’adoptés la pràctica d’escriure amb majúscula inicial els noms d’espècies minerals, hauríem de decidir en cada context si l’ús és el general (on caldria escriure el nom totalment en minúscula) o el sistemàtic, distinció que a la pràctica seria bastant difícil de fer. 

Per tant, ateses les característiques de la nomenclatura mineralògica i les recomanacions explícites o implícites de l’IMA, sembla preferible escriure els noms de les espècies minerals amb minúscula inicial independentment del grau d’especialització del text en què apareguin.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS