institut escola 

Altres

D’acord amb el que diu la versió provisional de la gramàtica normativa de l’IEC, un compost sintagmàtic com institut escola, s’ha d’escriure separat i sense guionet:

4.1.3. La forma i la flexió dels compostos: compostos propis i compostos sintagmàtics

A mig camí entre els compostos i els sintagmes lliures hi ha una sèrie de construccions que tenen forma sintagmàtica i, en canvi, presenten una estructura de constituents fixa i un cert grau de lexicalització. Aquestes construccions reben el nom de compostos sintagmàtics, per a diferenciar-los dels compostos propis, els compostos cultes i els compostos a la manera culta. La diferència fonamental entre els uns i els altres té a veure amb el grau de lexicalització, molt més fort en els compostos propis que en els sintagmàtics, fet que té repercussions en altres aspectes, com ara la flexió i les relacions de concordança.

Els compostos propis, com ara capgròs, malnom o coliflor, flexionen només pel segon component, com si es tractés d’un mot simple. Així, el plural de capgròs és capgrossos (i no capsgrossos), el de coliflor és coliflors (i no cols-i-flors) i el de malnom és malnoms (i no malsnoms).

En canvi, els compostos sintagmàtics poden flexionar per tots dos components, com els sintagmes lliures —alcalde president (fem. alcaldessa presidenta), estat major (pl. estats majors), porc senglar (pl. porcs senglars)—, o bé només pel primer component —escola taller (pl. escoles taller), ull de poll (pl. ulls de poll)— segons la relació que es dóna entre els components (cf. § 4.4.1)

Una altra qüestió és si cal que flexioni tots dos elements o només el primer. Això depèn de la relació —de coordinació o de subordinació— que s’estableix entre els dos elements. Vegem l’apartat 4.4.1 de la Gramàtica:

4.4.1. Els compostos sintagmàtics nominals

Els compostos sintagmàtics nominals responen als tipus i a les estructures que podem veure en el quadre III.14. [...]


Els dos grups d’exemples amb l’estructura [N N] presenten relacions sintàctiques i semàntiques diferents. En els compostos del tipus magistrat jutge hi ha una relació de coordinació, i la flexió es fa per tots dos components: magistrada jutgessa. En canvi, en els compostos del tipus camió cisterna, cotxe bomba, escola bressol, vagó restaurant, etc., s’estableix una relació de subordinació del segon component respecte al primer, que és el nucli del compost i l’únic que admet flexió de nombre (camions cisterna, cotxes bomba, escoles bressol, vagons restaurant). D’acord amb aquest tipus de relacions, aquests compostos admeten paràfrasis del tipus ‘un vagó que és un restaurant’, ‘un cotxe que és una bomba’, etc.

La teoria és clara, però no és sempre fàcil saber si ens trobem davant d’un compost sintagmàtic coordinat o bé d’un compost sintagmàtic subordinat. D’acord amb el context d’aquesta consulta, es tracta dels centres que imparteixen classes des de l’etapa infantil fins al final de la secundària (obligatòria o no), és a dir, dels 3 als 16 o18 anys. Aquest tipus de centres reben el nom d’institut escola i també, com es pot veure a Internet, escola institut. Això sembla indicar que es tracta d’una forma coordinada i que, per tant, cal fer la flexió en tots dos elements (instituts escoles), però la tendència general (fàcilment constatable a Internet) és la de fer flexionar únicament el primer element (instituts escola i també escoles institut).

Hem observat que els parlants, en les estructures N + N, tenen tendència a flexionar només el primer element, independentment de la relació semàntica que hi hagi entre els dos elements. A més del casos esmentats en la gramàtica normativa, també podem afegir els casos de faldilla pantaló, en què el GDLC explicita la forma plural faldilles pantaló, mentre que Joan Abril, en el seu Diccionari pràctic de qüestions gramaticals, considera que la forma plural és faldilles pantalons, perquè és un compost coordinat; o bé el cas de biblioteca museu, que Joan Abril també esmenta com a exemple de compost coordinat que ha de fer el plural biblioteques museus, tot i que a Internet no en trobem cap, però sí que trobem biblioteques museu.

En canvi, si els dos substantius són noms de professions, càrrecs, etc., referits a persones, és molt més fàcil que, si hi ha una relació de coordinació, es flexionin tots dos elements: caçadors recol·lectors, bibliotecaris documentalistes, guies intèrprets, alcaldes presidents, comtes reis, secretaris tresorers, etc.

Així, doncs, el compost institut escola, que semànticament presenta una relació de coordinació, d’acord amb la gramàtica normativa, hauria de fer el plural en tots dos elements (instituts escoles). No obstant això, observem que la tendència general en aquest tipus de construccions és de flexionar només el primer element (instituts escola, biblioteques museu), independentment de la relació semàntica que presentin. A més, els exemples que dóna la gramàtica de compostos coordinats són sempre referits a persones, que potser caldria tractar d’una manera diferenciada, i l’únic exemple que recull equiparable al d’institut escola és escola taller (§ 4.1.3), que considera un compost subordinat, ja que fa el plural escoles taller, tot i que hi hauria raons per pensar que és un compost coordinat. Per tant, a la vista de les dades presentades, no hi ha cap element que ens permeti afirmar, de manera taxativa i contra la tendència general, que el plural d’institut escola hagi de ser instituts escoles i no instituts escola.

Context

L’any que ve la demarcació tindrà cinc instituts escola.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS