desiderata 

Pedagogia i ensenyament

Segons el DIEC i altres diccionaris catalans, el mot desiderata fa referència només a la «demanda que fa un lector o un encarregat d’una biblioteca per tal que sigui adquirida una obra determinada» [DIEC]. En castellà, en canvi, el significat recollit en els diccionaris és més ampli:

desiderata.

(Del lat. desiderāta, pl. de desiderātum).

1. f. Conjunto de las cosas que se echan de menos y se desean.

2. f. Relación de objetos que se echan de menos.

En el Corpus Textual informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC) trobem una sola ocurrència de desiderata en un text de J. Pla on justament s’usa en el sentit més ampli de ‘conjunt de coses desitjades’:

Com tots els pobles vells, una mica decrèpits i tronats, el poble català és  molt complicat. Els elements essencials del nostre caràcter són potser els problemes i fenòmens de dualisme, la postulació simultània dels contraris. A l’Empordà --que és la pilota de l’olla catalana-- això es veu molt clar. Fa trenta anys, les úniques persones d’aquestes poblacions que tenien un prestigi sòlid indiscutible, eren els tenedors de llibres que avui anomenem comptables. Arribar a portar els llibres d’una casa era considerat la desiderata d’una vida intel·ligent, virtuosa i cívica.

És un mecanisme habitual de qualsevol llengua (especialment si l’etimologia ho avala, com és el cas) la possibilitat d’ampliar el significat d’un mot o de fer-ne un ús figurat. D’aquesta manera sembla que no hi ha cap motiu que faci condemnable passar de la desiderata per a l’adquisició d’una obra a la desiderata per a l’adquisició o obtenció de qualsevol altra cosa material o immaterial.

Context

Assignació d’un tutor. L’alumnat farà una desiderata i des de la coordinació del màster es farà l’adscripció definitiva.

Bibliografia

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

DRAE: Diccionario de la lengua española [en línia]. Madrid: Real Academia Española, 2005. <http://drae.rae.es>.

CTILC: Corpus informatitzat de la Llengua Catalana. <http://ctilc.iec.cat/>

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS