disseccionat o dissecat 

Ciències de la vida i la salut

El verb disseccionar, en el sentit d’‘obrir un ésser viu i discernir-ne les parts per estudiar-ne l’anatomia o per realitzar-hi una intervenció quirúrgica’, no es troba recollit en cap diccionari català. La raó d’aquesta absència és que ja hi ha el verb dissecar, que significa el mateix. Aquest significat és el que deriva del verb llatí dissecare ‘tallar’.

La forma àmpliament estesa disseccionar no ha estat encara admesa, perquè es considera un postnominal innecessari, és a dir, un derivat d’un nom (dissecció) que, al seu torn, deriva d’un verb (dissecar) amb el mateix significat que s’atribueix al postnominal (disseccionar). Els verbs postnominals només són admissibles si tenen un significat que no té el verb primitiu, com passa amb referir > referència > referenciar, en què els verbs referir i referenciar no són sinònims; o bé quan el verb primitiu ha caigut en desús. Per contra, no s’admeten els postnominals amb el mateix significat que el verb primitiu, com ara pol·lucionar (que vol dir el mateix que pol·luir) o traïcionar (que vol dir el mateix que trair), que, a més, es poden considerar castellanismes, ja que les formes postnominals polucionar i traicionar són les úniques possibles en castellà.

El cas de disseccionar es pot assimilar als anteriors, ja que el català disposa del primitiu dissecar, i el postnominal disseccionar es pot interpretar com un calc del castellà diseccionar. Però aquest cas és una mica més complex, perquè el verb dissecar, tant en català com en castellà, té un altre significat, derivat d’alguna manera de l’anterior (cosa que no ha passat en altres llengües), que és més present en la ment dels parlants que el primer: ‘preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu’. I en molts contextos tots dos significats són igualment possibles, ja que bona part dels éssers vius són «dissecables» en tos dos sentits, com en el titular següent: «Les protectores d’animals s’oposen que Floquet sigui dissecat».

Així, doncs, el postnominal disseccionar no ocupa tot l’espai semàntic de dissecar, sinó només el significat d’‘obrir un ésser viu per examinar-lo’, i deixa per a dissecar el significat secundari de ‘preparar un animal mort per conservar-lo amb l’aparença de viu’. Aquest és l’estat de la qüestió que trobem reflectit al DRAE per al castellà:

diseccionar
1. tr. disecar (|| dividir en partes un vegetal o un cadáver para su examen).
2. tr. Hacer una disección (|| análisis de algo).

Com ja hem dit, els diccionaris catalans no recullen el verb disseccionar, però el DIEC, en la definició de dissecció, insinua mitjançant un especialment que aquest mot vol dir més una cosa que una altra:

dissecció
f. [MD] [ZOA] [BI] Acció de dissecar, especialment acció d’obrir un ésser viu i discernir-ne les parts; l’efecte.

Si una dissecció és especialment l’«acció d’obrir un ésser viu i discernir-ne les parts», no és menys veritat que dissecar, encara que no ho digui cap diccionari, és especialment «preparar un animal mort per conservar-lo amb aparença de viu». I amb aquest estat de coses ja tenim el terreny adobat perquè sorgeixi un disseccionar que només vol dir ‘obrir un ésser viu’.

Així, doncs, el verb disseccionar sembla una conseqüència de la necessitat de distingir més clarament els dos significats que ha acabat tenint el verb dissecar (un d’etimològic i un altre de derivat) i que es confonen en molts contextos. I això passa tant en català com en castellà, però no en altres llengües, com l’anglès o el francès, on els verbs corresponents dissect i disséquer, respectivament, només tenen el significat etimològic de tallar, separar, obrir un ésser viu per examinar-lo. Mentre que el sentit de preparar un animal mort amb l’aparença de viu s’expressa d’altres maneres: stuff (anglès) i naturaliser (francès).

La conseqüència de tot això és que en català i en castellà el verb dissecar, a diferència d’altres llengües, tendeix a perdre el sentit etimològic, que s’emporta disseccionar. Probablement per això els nostres diccionaris es resisteixen a acceptar disseccionar. I, malgrat tot, no sempre és fàcil defugir la temptació d’usar-lo, com en el fragment següent, extret d’un pla d’estudis: «En aquesta pràctica, amb l’objectiu de veure cèl·lules vives en un teixit, no separades, farem observacions de trossos de teixit que extraurem directament d’un musclo disseccionat». O com en el títol d’aquesta reflexió (dissecant el lèxic), que costa d’entendre en una primera lectura.

[Text publicat al Butlletí de la Societat Catalana de Terminologia, núm. 20]

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS