en segon terme o a segon terme 

Gramàtica

Des del punt de vista gramatical hi ha poques restriccions pel que fa a la possiblitat d’usar tant la preposició a com la preposició en davant d’expressions que indiquen lloc. En general, en construccions on s’expressa moviment el més habitual és usar la preposició a. En canvi, en construccions on s’expressa una situació estàtica gramaticalment no hi ha objeccions per usar tant a com en.

En determinats contextos, però, podem trobar altres criteris que intuïtivament portin a preferir l’ús d’una determinada preposició. Per exemple, per qüestions fonètiques hi pot haver més o menys rebuig a permetre el contacte de la preposició a amb els demostratius o altres determinants que comencen per vocal (com ara un o algun). També,raons semàntiques poden empenyer el parlant a preferir l’ús d’una preposició en comptes de l’altra.

En el cas de l’expressió en segon terme, gramàticament parlant no hi ha cap objecció per construir el sintagma amb la proposició a, però la intuïció majoritària dels parlants (com demostra una cerca al Google) s’inclina per fer la contrucció amb la preposició en. Aquesta tria es pot deure a la interpretació de l’expressió, més que com un complement locatiu, com un complement de manera (Això s’escriu en minúscula, Fa fotografies en blanc i negre, S’administra en petites dosis).

Context

Es va quedar en segon terme.

Bibliografia

Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS