llarga cua, lunga coda, long tale 

Biblioteconomia i documentació

El concepte que s’explica en el context d’aquesta consulta es representa gràficament de la manera següent:

La raó del nom que rep és, doncs, d’ordre gràfic, ja que es pot observar una cua llarga (o llarga cua). La traducció d’aquest anglicisme al català no presenta altre dubte que la col·locació de l’adjectiu llarga. L’ordre sintàctic normal en anglès és amb l’adjectiu davant del nom, mentre l’ordre sintàctic més habitual en català és amb l’adjectiu al darrere. En català només posarem l’adjectiu al davant si volem aconseguir algun efecte estilístic. En aquest cas, en què es tracta d’una simple descripció, sembla que la posició normal darrere del nom és la més adequada. 

No obstant això és bo de tenir en compte què fan altres llengües similars al català. Segons les dades recollides a Internet, la majoria de llengües, llevat del castellà (larga cola) construeixen aquest sintagma terminològic amb l’adjectiu al darrere: cauda longa (portuguès), coda lunga (italià), longue traîne (francès).

Context

«Chris Anderson va publicar l’any 2006 un llibre que es titulava The long tail. Why the future of business is selling less of more, que introdueix, a través de l’anàlisi de l’impacte que Internet ha tingut en el mercat dels productes digitals, un autèntic canvi de perspectives en la teoria econòmica.

Concretament, Anderson destaca que, mentre que l’economia mundial en entorn analògic es basava quasi exclusivament en mercats de masses, a mesura que Internet s’ha anat imposant, els nínxols han passat a ser no sols econòmicament sostenibles, sinó fins i tot rentables, especialment en el cas d’aquells productes que es poden distribuir en format digital, com ara la música. Els obstacles materials que en el passat van impedir que un sol distribuïdor tingués a disposició un catàleg molt ampli de productes (ateses la necessitat d’un espai molt gran per a l’emmagatzematge i la inutilitat de guardar al magatzem milers de productes durant mesos o anys) s’han salvat gràcies al procés de convergència d’un nombre cada cop més gran de productes cap al format digital.

Aquest paradigma econòmic es diu llarga cua cua llarga, perquè si indiquem en un gràfic les vendes de productes de masses (els anomenats hits) i les de productes de nínxols, observem que els primers es venen moltíssim, tot i ser un nombre extremament reduït, mentre que els segons es venen molt poc, mirats d’un en un, però en conjunt poden produir un guany essencialment comparable al dels mercats de masses. 

Aquest canvi no es deu només a l’èxit d’Internet, sinó que s’ha de considerar també des de la perspectiva de les dinàmiques de la societat postmoderna, especialment la reconeguda tendència dels individus a desplaçar-se progressivament del nivell macrosociològic al microsociològic.»

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS