removible 

Ciències de la vida i la salut

Els diccionaris i repertoris terminològics catalans recullen l’adjectiu amovible. Entre les accepcions recollides, en trobem alguna que encaixa perfectament amb el context de la consulta:

amovible


[1803; de movible]

adj 1 Que pot ésser separat del lloc que ocupa.

2 Que pot ésser retirat a algú.

3 TECNOL Dit d’una peça o d’un òrgan que pot ésser fàcilment desmuntat o desacoblat d’una altra peça, d’un aparell o d’una màquina.

L’adjectiu amovible, d’acord amb la informació del diccionari, s’ha creat per analogia amb movible. Els diccionaris catalans no recullen, però, un verb amoure. Aquest verb, en canvi, està recollit en el DRAE per al castellà:

amover

(Del lat. amovēre).

 1. tr. remover (deponer a alguien de su empleo o destino).

 2. tr. ant. Anular, derogar, revocar.

 3. intr. desus. mover (abortar).

 

Aquest verb procedeix d’un verb llatí amovere ‘allunyar’, ‘apartar’, que no ha tingut continuïtat en català si no és en la forma adjectival amovible.

Els diccionaris catalans, en canvi, recullen el verb remoure, que també té un precedent llatí —removere— de significat molt proper a amovere:

 remoure
 
[s. XIII; del ll. removēre ‘allunyar’]

v tr 1 1 Tornar a moure. No remoguem la qüestió, ara que hi ha pau.

2 remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar.

2 Fer anar d’un lloc a l’altre; regirar, capgirar. No hi ha res al seu lloc: tot ho havien remogut.

3 1 Treure una cosa del seu lloc; apartar. Remogué la cadira perquè necessitàvem lloc.

2 esp Llevar un obstacle. Remoure un obstacle, un inconvenient.

3 Treure algú del seu càrrec; rellevar. El capità va ésser remogut del càrrec d’inspector.

Per derivació semàntica, es pot justificar l’ús del derivat removible en el context de les pròtesis dentals, però els usos i definicions recollits en els diccionaris no són tant explícits com en el cas de l’adjectiu amovible. Els diccionaris no recullen l’adjectiu removible, però això no significa que no sigui lícit usar-lo, ja que formalment no presenta cap problema.

Pel que fa a la freqüència d’ús, l’adjectiu removible en el context ortodòntic supera l’ús de l’adjectiu amovible. És clar que això pot estar motivat per l’anglès i el castellà, que usen principalment el derivat de removere: removable prosthesis, prótesis removible. Únicament en francès trobem el derivat del verb amovere: prothèse amovible. L’italià i el portuguès també usen el derivat de removere: protesi rimovibile i prótese removível.

Així, doncs, ens trobem amb dos derivats cultes de dos verbs llatins de significació molt propera, però amb una distribució d’ús diferent segons la llengua: l’anglès prefereix la forma removable sobre amovable, el castellà també usa molt més removible que no pas amovible, i el francès prefereix amovible. El català, segons el diccionaris, en aquest context, es decanta per amovible, però és més freqüent l’ús de removible (forma no recollida en els diccionaris, però derivable de remoure).

Per aquesta raó, en el Vocabulari d’odontologia, de la Comissió de Normalització Lingüística de la Facultat d’Odontologia de la UB, publicat l’any 2000, es van recollir totes dues formes com a sinònimes: aparell amovible o aparell removible. Atès l’estat de la qüestió, convé continuar acceptant totes dues formes.

Context

Pròtesi dental fixa i removible

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

DIEC: Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Gaffiot, F. Dictionnaire latin-français. París: Hachette, cop.1934.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS