internationalisation at home i abroad 

Pedagogia i ensenyament

El terme internationalisation at home va ser encunyat per Bengt Nilsson el 1999 per referir-se a les estratègies que fan possible la internacionalització dels estudiants universitaris que no van a l’estranger. En trobem un context explicatiu en un text del II Encuentro Internacional de Rectores:

De esta forma, y especialmente en este contexto de crisis, se discuten las estrategias y los instrumentos que podrán constituir una alternativa a la movilidad física/presencial (Internationalisation abroad), ofreciendo al elevado número de estudiantes que no pueden disfrutar de tal experiencia, la posibilidad de adquirir competencias internacionales. Entre éstas, están la movilidad virtual, basada en la creciente disponibilidad de plataformas tecnológicas que facilitan la adquisición y desarrollo del saber y de competencias lingüísticas e internacionales y la llamada “internationalisation at home” (IaH). La  primera será, en el futuro, objeto de una valorización cada vez mayor por parte de las instituciones de educación superior, particularmente en sus tareas de educación. La segunda, actualmente muy discutida en las universidades, se entiende como un instrumento que permite a los estudiantes sin posibilidad u oportunidad de disfrutar de una experiencia en el extranjero, disfrutar, en su país y en su propia universidad, de una dimensión europea/internacional que, de otra forma, no podrían vivir. Esa dimensión se recrea a través de un ambiente de aprendizaje que les permite adquirir competencias internacionales en “casa”. El concepto IaH quiere decir, literalmente, “internacionalización en el propio país” y se promueve con la ayuda de los extranjeros que viven en el país y de los nacionales que han vivido en el extranjero, o que, de otra forma, han obtenido competencias en la internacionalización (Nilsson, 2003).

S’ha observat que hi ha una certa tendència a fer ús del manlleu en moltes altres llengües, però també trobem algunes propostes alternatives. Per al francès trobem internationalisation à la maison o internationalisation chez soi, el primer més documentat que el segon. En castellà trobem internacionalización en casa, internacionalización desde casa i internacionalización hacia dentro. Aquesta darrera proposta, però, coincideix formalment amb el terme econòmic que en anglès s’anomena inward internationalization. Per aquesta raó, és preferible no usar-lo en el context educatiu. En català trobem algun cas de internacionalització a casa i algun altre d’internacionalització des de casa (UdG).

Pel que fa a les propostes documentades per al català, la forma internacionalització a casa potser no expressa amb prou claredat que el que és important no és que es produeixi una internacionalització a casa nostra, sinó que aquesta internacionalització es fa justament de casa estant, sense sortir-ne. Per aquesta raó l’expressió internacionalització des de casa sembla més ajustada a la idea que es vol transmetre. Fins i tot seria encara més adequada l’expressió no documentada internacionalització de casa estant, que reforça més la idea d’internacionalitzar-se sense moure’s de casa.

No cal dir que hi ha, segons el context, moltes altres possibilitats denominatives per expressar la mateixa idea sense necessitat de calcar l’expressió anglesa internationalisation at home. Però que es vulgui fer o no el calc, és una opció de l’autor del text. En el text anterior, per exemple, es parla de la internacionalización en el propio país; en català també s’ha documentat la fórmula internacionalització sense mobilitat i, segons la perspectiva, també es parla de la internacionalització dels programes d’estudis, que és, generalment, en el que consisteix aquest tipus d’internacionalització.

Paral·lelament al sorgiment del terme internationalisation at home, ha sorgit la necessitat d’expressar la internacionalització que es produeix per les vies més tradicionals, és a dir, la que comporta sortir a l’estranger. En anglès s’hi refereixen amb l’expressió internationalisation abroad, com es pot veure en el mateix fragment de text anterior. Com passa en el cas oposat, també aquí es pot recórrer al calc internacionalització a l’estranger (que s’ha documentat força per al castellà, internacionalización en el extranjero), o bé es pot optar per expressar la idea amb altres fórmules com ara internacionalització amb mobilitat.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS