ortesiologia 

Ciències de la vida i la salut

El mot ortesiologia sembla que està format a partir de l’arrel ortesi (‘qualsevol instrument, aparell, fèrula, tutor, etc, d’aplicació en ortopèdia’) més el sufix -logia (‘ciència’). En principi, doncs, no presenta problemes de formació. Ara bé, és una forma poc paral·lela a la ciència o tècnica que s’ocupa de les pròtesis, que és la protètica o prostètica, i no pas la protesiologia (forma aquesta darrera que també es troba documentada, especialment en italià).

En el DEM trobem documentada la forma protètica o prostètica (dins les entrades adjectives corresponents) amb el significat de ‘conjunt de coneixements sobre les pròtesis i llur realització’. En canvi, dins l’entrada ortètic -a no es recull una possible accepció sobre l’ortètica com a conjunt de coneixements sobre ortesis. La raó d’aquesta mancança és, probablement, que ja disposem del mot ortopèdia que, entre altres significats, també es refereix a la confecció d’ortesis:

ortopèdia f
 
1 (al Orthopädie; an orthopedics; c ortopedia; fr orthopédie; it ortopedia) Especialitat mèdica que tracta de la correcció quirúrgica o mecànica de les deformacions o desviacions dels ossos i de les articulacions. També és anomenada cirurgia ortopèdica i va associada amb la traumatologia.

2 Disciplina, no necessàriament practicada per un llicenciat en medicina, que tracta de la correcció dels defectes dels ossos o de les articulacions mitjançant ortesis. Comprèn també la confecció dels diversos tipus d’ortesis.

3 Establiment destinat a la venda i aplicació d’aparells ortopèdics.  

No obstant això, i atès que el camp conceptual que abasta ortopèdia és molt ampli i, per tant, terminològicament imprecís, pot ser que, segons el context, es faci necessària una forma, com ara ortètica o ortesiologia, que faci referència inequívocament a la tècnica de confegir ortesis. 

En el llibre Stedman bilingüe: diccionario de ciencias médicas: inglés-español, español-inglés, trobem les correspondències següents:

orthopaedic, orthopedics (ortopedia) f. Especialidad médica que se ocupa de la preservación, restauración y desarrollo de la forma y función de las extremidades, la columna vertebral y estructuras asociadas, por métodos médicos, quirúrgicos y físicos.

orthotics (ortótica) f. Ortética; ciencia de la confección y colocación de aparatos ortopédicos.

L’ortòtica està recollida al DEM com a ‘conjunt de coneixements sobre l’ortosi’, però l’ortosi no fa referència ben bé a la confecció d’ortesis, sinó més aviat a la manera d’aplicar-les (‘operació de redreçar un membre, el raquis, torts, mitjançant una ortesi’).

Per tant, si es vol crear un terme que faci referència únicament a l’estudi i la confecció d’ortesis, hi ha dues formes documentades, que són ortètica (forma que presenta l’avantatge de ser paral·lela a protètica o prostètica) o bé ortesiologia (que està força documentada en castellà, si bé menys que ortética). 

Bibliografia

DEM: Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS