delegar 

Gramàtica

El verb delegar és un verb de construcció transitiva i, per tant, habitualment va acompanyat de complement directe. Cal tenir en compte, però, que aquest verb pot tenir dos tipus de complement directe.

En un primer cas, pot ser la persona o l’organisme en qui algú traspassa el poder:

El rector de la universitat ha delegat un vicerector per engegar el projecte.

També, però, el complement directe pot indicar les funcions o els poders traspassats. En aquest cas, si s’esmenta la persona que rep la funció, apareix en forma de complement preposicional encapçalat per les preposicions a o en:

El director ha delegat el control de qualitat en el secretari adjunt.

Avui dia, queda bastant palès que la segona construcció és la que es fa servir més, però la primera és la més antiga i la que justifica que tinguem el substantiu delegat amb el sentit de ‘persona en qui es delega una facultat o poder’, que només es pot generar a partir d’una contrucció transitiva.

En el cas de construccions en què només s’expressi la persona que rep el poder, sense fer esment ni de les funcions ni de les facultats delegades, cal respectar la construcció transitiva i aquest element no pot aparèixer com a complement preposicional.

Context

Està presidit pel degà o pel vicedegà en quique delegui.

Bibliografia

Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Ginebra, Jordi; Montserrat, Anna. Diccionari d’ús dels verbs catalans. 2a ed. Barcelona: Educaula, 2009.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS