tendó cantal 

Ciències de la vida i la salut

L’expressió tendó cantal no està documentada en cap obra lexicogràfica o terminològica consultada i està poc documentada en textos, però la trobem força documentada en castellà (tendón cantal) i en anglès (canthal tendon). Tal com indica el seu nom, fa referència al tendó del cant (angle d’unió de les parpelles).

En les obres catalanes no trobem documentat l’adjectiu cantal, però sí que trobem el substantiu cant del qual deriva, que prové del mot grec kanthós ‘cantó, glàndula lacrimal’, i el formant canto-, que forma mots com ara cantitits, cantòlisi, cantoplàstia, cantorràfia o cantotomia

Així doncs, considerant que ja disposem del substantiu cant i que s’han fet altres derivats i compostos amb aquesta arrel, la formació d’un adjectiu amb el sufix -al és lingüísticament correcta i, per tant, també ho és l’expressió tendó cantal

Bibliografia

Cercaterm. <http://www.termcat.cat>.

Diccionari de la llengua catalana [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007. <http://dlc.iec.cat>.

Diccionari enciclopèdic de medicina [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997-2007. <http://www.grec.net/home/cel/mdicc.htm>.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS