remediació i remeiació? 

Ciències de la terra

El mot remediació s’usa per referir-se als processos de sanejament de medis contaminats (generalment sòls i aigües). A la Neoloteca trobem recollit el terme bioremediació, compost format sobre la base remediació, que fa referència a l’ús d’agents biològics per a la descontaminació. En el Cercaterm (sense indicació de font de procedència) també hi ha recollit el terme fitoremediació, en què s’apliquen processos biològics, químics i físics extrets de plantes.

La forma remediació, la trobem a l’Enciclopèdia dins l’entrada bioincrement i en diversos articles que figuren dins el Google Acadèmic, entre els quals podem destacar l’article titulat «La bioremediació», publicat per la Societat Catalana de Biologia. Dins del Google Llibres, també cal destacar que remediació apareix dins el llibre Anàlisi química quantitativa, de Daniel Harris, obra traduïda dins la col·leccio Scriptorium de l’IEC.

Probablement remediació s’ha importat de l’anglès remediation, on el mot té un significat molt més ampli, com es pot veure en la definició que s’hi dóna al Webster: the act or process of remedying <remediation of reading problems>. De fet, observem que en el Termium (base de dades anglès-francès del Govern del Canadà), es recomana evitar l’ús de remédiation en francès:

remédiement : Ce terme figurait dans le Quillet de 1970 et dans le Larousse universel de 1948, avec la définition suivante : Action de remédier. Nous regrettons sa disparition des dictionnaires plus récents et pensons qu’il devrait être à nouveau utilisé. Signalons par ailleurs qu’il est mieux formé que le calque «remédiation». Ce dernier, sous l’influence de l’anglais, s’est largement répandu, mais est aussi totalement absent des dictionnaires généraux de langue française. Voir aussi le terme anglais «bioremediation» (ou «biological remediation») dans TERMIUM. 

No obstant això, per a la forma anglesa bioremediation, sí que s’accepta la forma francesa bioremédiation, cosa que sembla contradictòria.

De manera similar, en català s’ha normalitzat la forma bioremediació, però no es diu res del terme més genèric remediació. Sembla que l’acceptació de l’un hauria de comportar l’acceptació de l’altre en el context d’especialitat de què estem parlant, no pas per a qualsevol context. Per altra banda, malgrat que es tracti d’una importació terminològica des de l’anglès, des del punt de vista del català es pot interpretar com un cultisme format a partir de l’arrel llatina remedium, d’on prove també la forma patrimonial remei. Tenint en compte que es tracta d’un terme, és a dir, d’una unitat lèxica que forma part del discurs especialitzat, és preferible optar per les formes més cultes (com remediació), que no pas partir de la base popular remei (que donaria remeiació).

Tenint en compte, doncs, que la forma remediació presenta un grau important d’implantació en les ciències mediambientals, que és la base per a la formació d’altres termes compostos del mateix camp entre els quals hi ha el terme normalitzat bioremediació, i que es pot entendre perfectament com una forma catalana culta —cosa que vol dir que també s’hauria pogut generar des del català—, podem acceptar-ne l’ús terminològic.

Context

Remediació d’aqüífers contaminats.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS