deixar de? 

Gramàtica

La perífrasi deixar de normalment expressa l’acció de cessar una acció determinada. Trobem aquest ús recollit al DIEC en l’accepció 4.2

4 2 aux. [LC] Davant d’infinitiu introduït per la preposició de, no continuar l’acció indicada per aquell infinitiu. Deixar de treballar, d’estudiar. Deixar de fer la guitza.

Hi ha, però, uns altres usos introduïts per la partícula no que expressen una idea que es podria parafrasejar amb "no deixis passar l’oportunitat de". En trobem alguns exemples en els fragments següents, extrets del Multicercador lingüístic:

No podem deixar de citar, tanmateix, un treball publicat encara més recentment per... (Publicacions de l’IEC)

No volem deixar de recollir la pertinent observació que fa l’autor, quan se fixa que .... (Publicacions de l’IEC)

[...] és una notícia que no podem deixar de mencionar.

La qüestió onomàstica no queda ben resolta. L’acadèmia considera el nom de català com un dels noms (regionals) de la llengua al mateix nivell que el de valencià; i això no és seriós, perquè una institució que es pretén científica no pot deixar de proclamar també que, per molt que els valencians hagin dit des de sempre valencià a la seva parla, com altres catalanoparlants s’hi han referit amb altres noms locals –i això és legítim, si es vol–, català és la denominació que rep la llengua universalment en els dominis científics. (G. Bibiloni)

No sabem com serà; només sabem que es dirà l’Heptàgon, un nom que ningú no podrà deixar de relacionar a la primera amb un altre polígon. (G. Bibiloni)

Aquesta vegada no podíem deixar de felicitar-te per l’èxit que has tingut [i no pas anàvem a deixar]. (Criteris lingüístics de la UOC)

Aquesta construcció sembla que també està recollida en el DIEC, en l’accepció 4.3, si bé els exemples no permeten veure-ho amb certesa. Fixem-nos, però, que la definició hi encaixa perfectament:

aux. [LC] no deixar de Davant d’infinitiu, fer l’acció indicada per aquell infinitiu malgrat qualsevol motiu en contra. No deixaré de fer-ho per més que t’hi oposis. Això no deixa de molestar-me. 

Així, doncs, sembla que una frase com ara «Si teniu l’ocasió d’anar a Berlín, no deixeu d’anar a l’Altes Museum» es pot parafrasejar substituint l’expressió no deixeu de per la definició del DIEC o una expressió equivalent, com ara «Si teniu l’ocasió d’anar a Berlín, aneu a l’Altes Museum encara que no us agradin els museus», on fer l’acció indicada per aquell infinitiu = anar a l’Altes Museum i malgrat qualsevol motiu en contra = encara que no us agradin els museus. Podem dir que, si la definició del DIEC és correcta, la prova de la substitució funciona i, per tant, la frase inicial també és correcta.

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS