i-motif? 

Altres

Sembla que la forma abreujada i-motif correspon al sintagma intercalated motif, tal com es dedueix d’alguns contextos trobats, com ara aquest: «DNA cytosine-rich strands can fold into an intercalated motif (i-motif) structure». El terme motiu és l’equivalent català de motif, terme normalitzat i recollit a la Neoloteca. En català, però, no es documenta ni la forma i-motiu ni la forma motiu intercalat. Trobem una sola ocurrència de motiu-i en un article de la Societat Catalana de Química (IEC). També per al francès s’ha trobat un text d’una tesi del Canadà en què es fa correspondre l’expressió francesa motif intercalé i la forma abreujada motif-i: «Les oligonucléotides branchés ont été utilisés afin d’étudier l’association de deux doublehélices parallèles formant un pairage C.C+ appelé motif intercalé (motif-i)».

La forma abreujada motiu-i, però, topa amb les normes ortogràfiques generals del català, ja que no és normal abreujar un adjectiu que acompanya un nom adjuntant-lo amb un guionet al substantiu que modifica. Per aquesta raó, no són correctes en català construccions com ara correu-e o llibre-e. L’única manera possible d’abreujar aquestes expressions en català seguint les normes ortogràfiques catalanes seria optant per una expressió com ara: motiu i. o motiu int. Però aquestes propostes semblen poc viables com a equivalències de la forma anglesa i-motif.

Davant d’aquesta situació, si realment és important usar la forma abreujada, que és l’habitual en els textos en anglès, és preferible mantenir la sintaxi anglesa: i-motiu, cosa que ens permet tractar l’abreviatura com un prefix o un símbol (com ja es fa amb RNA missatger o mRNA, RNA de transferència o tRNA, RNA ribosòmic o rRNA). D’aquesta manera també s’evita l’anomalia de tenir un mot compost (ja que duu guionet) que no fa el plural al final, sinó al mig (motiu-i, pl. motius-i), problema que no presenta i-motiu (pl. i-motius).

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
XHTML i CSS